El Trill Associació Cultural del Terme d’Argençola organitza cada últim diumenge de mes, una serie de caminades sota el nom de “Matinals del Trill 2012″.
Data: diumenge 27 de maig
Sortida: Porquerisses (plaça del cementiri)
Hora: 9 h del matí (obert a tothom)
Ruta: Porquerisses, Turó del Magre, Torre de Vilalta, Montfalco el Gros, Porquerisses.
Distància aproximada: 14 km
Dificultat: mitjana (fortes pujades i baixades)
Porquerisses
Porquerisses es un petit llogaret d’una vintena de cases amb uns trenta habitants, que pertany jurídicament des de 1857, al municipi d’Argençola, a la Comarca d’Anoia.
Es troba a 17 kms al oest d’Igualada, a 7 km al est de La Panadella i a 81 km de Barcelona i a 82 de Lleida.
El poble es travessat longitudinalment per l’antic Camí Ral, una via reconeguda pel Camí de Sant Jaume en la seva ruta de Montserrat a Logroño i que dista 1067 km fins a Santiago de Compostela. El mateix camí va ser posteriorment el punt kilomètric 541 de la N-II, que al 1972 fou desplaçada al nord del nucli i que cap al 2004 ha estat reemplaçada, mes al nord encara, per l’autovia A-2, amb una rotonda i accessos al punt kilomètric 537.
Dades històriques
Segons dades de l’arxiu del Bisbat de Vic, l’any 1365 es feia esment de l’existència de dos focs al lloc, al cens de 1497 anota 5 famílies , al 1553 en parla de 10 famílies, al 1685 data 7 cases, al 1830 diu que hi viuen 69 persones, al 1981 es parla de 20 famílies i al cens del 2006 reporta 41 habitants. Segons les mateixes dades, diferents fogatges feien referència a cognoms com Alberada, Alosa, Ballestal, Barberà, de Caldes, Ferrer, Guaschó, Janer, Sclau, Siquer, Sochentes (de), Tixedor, Torrent, Tota, Vaçiana, Vall (ça).
Porquerisses va pertànyer des del 1250 a l’Ordre Hospitalària de Sant Joan de Jerusalem i primerament fou dependent de la comanda de Cervera; i des del segle XVIII fins al primer terç del XIX a la de Barcelona, formant part del gran priorat de Catalunya fins a l’extinció de l’ordre. Entre 1580 i 1587 Fra Agustí d’ Argençola i Montmar (originari d’ Argençola) fou Gran Prior de Catalunya de l’Ordre de Sant Joan de Jerusalem que llavors disposava de gran part de les cases hospitalàries de la extingida Ordre dels Templaris. La comanda de Cervera comptava al moment de la desamortització del l’any 1848 entre d’altres propietats d’un terreny amb bosc i un molí fariner a Porquerisses.
A mitjan segle XVIII, el camí reial entre Igualada i Cervera, especialment a partir de Jorba, era considerat per les autoritats com intransitable i un dels pitjors de Catalunya, i el seu accidentat recorregut ens és descrit l’any 1716 pel naturalista Joan Salvador: “Passàrem a Jorba per mal camí, i després de tres hores nos quedàrem a Santa Maria. Lo dia 15 passàrem un llogaret anomenat Porquerisses i continuant sempre un camí pedregós i desert, pujàrem a Montmaneu, essent la pujada molt mala i ab graonada”. (Torres i Ribé)
Com a curiositat retraurem que el Baró de Maldà, Rafael d’Amat i de Cortada, va deixar manuscrites les seves impressions en passar pel camí ral de l’Anoia i segons el text de les «Excursions per Catalunya i el Rosselló en l’últim quart del segle XVIII» (CEC. 1919), explica que «passat Jorba, se passa per un llogarret, el qual s’anomena Santa Maria; después ve lo de Porquerisses, qual nom cal molt adequat a dit poble, per lo rònec i fumat i per les porqueries que honn, troba a cada pas i molts fangs en temps de pluges. Lo carrer és apte per a trancar-se la nou del coll». (Torres i Ribé)
A l’esquerra de la riera de Santa Maria, a un nivell ben enlairat, hi hagué el molí de Porquerisses. Es conserva una part del casal, amb el carcavà excavat a la roca, una volta gòtica, el pou i restes de la bassa, com també una gran llinda de pedra datada el 1791. Dit també el Molinot.
L’historiador Yom Tov Assís (Aleppo, Siria, 1942), en Jews of Santa Coloma de Queralt (H¡Jerusalem, 1988), estudi econòmic i demogràfic d’una petiita comunitat jueva del segle XIII, escriu:” Pañeros más importantes fueron posiblemente Jocef y Vidal Franc, especialmente en la importación de paños franceses. Tenían relaciones comerciales (1298) con cristianos de Santa Coloma, Cervera, Montblanc, Les Roques, Sant Gallart, Pontils, Talavera, Aguiló, Porquerisses, Pavía, Argensola y el entorno de Queralt. (Ernest Vallhonrat i Llurba)
La desamortització de Mendizabal. Comandes desamortitzades: La Comanda de Cervera comptava en el moment de declarar-se la Desamortització, amb setze finques subhastades entre els mesos de maig i desembre del mateix any 1848, ubicades als termes de l’Ametlla i Cervera. Es tractava de terra campa, amb boscos i un molí de farina a Porquerisses, tot això sumava un total de vuitanta-un jornals distribuïts en petits lots.
Els beneficiaris d’aquestes ofertes foren: Miquel Llovet, Antoni Roig, Josep Llovet, Joan Font, Ramon Roig, Ramon Bonet, Josep Salvador i Magí Salvador, tots pagesos de l’Ametlla de Segarra. Remataven les diferents finques a subhasta de Lleida, el mes d’abril de 1849, pagant en metàl·lic i en vint pagues.
Font: www.porquerisses.com
Ruta:
Sortirem de la plaça davant del cementiri de Porquerisses. Clicar
0 km Jaciment església de Sant Marc
L’església presenta dues fases constructives, la primera correspon a la construcció d’una església romànica, i la segona a una ampliació del segle XVI, en la que es va duplicar l’espai interior i es va construir una petita capella. Sembla, segons els resultats de l’excavació, que quan es va construir l’església, l’espai ja havia estat utilitzat amb anterioritat com a necròpolis. A l’exterior del recinte, i tocant a la banda nord, es van documentar dues sitges, que es poden atribuir al període cronològic del Bronze antic. Es tracta d’una església, de planta irregular que conservava uns murs amb una alçada entre 20 i 80 cm, i una amplada també variable que arriba fins a 1’30 m. La nau romànica primitiva era orientada en sentit est/oest, i a aquesta estava associada una construcció d’època moderna per la seva banda nord.
Font: Jordi Seró i Ferrer. (Mapa Patrimoni de la Diputació de Barcelona)
3,83 km. Castell de Vilalta
Castell bastit a mitjans del segle XI, quan es va repoblar aquesta zona.
9, 00 km. Montfalcó el Gros
10, 00 km Sant Pere de Montfalcó el Gros
Situada prop del nucli de Montfalcó, del qual en va ser l’església parroquial abans de passar a ser sufragània de Veciana, cap als segles XIII-XIV. Està documentada des de l’any 1065. L’edifici, conservat en molt bon estat, és una obra romànica del segle XII, alterada amb posterioritat amb el sobrealçat de l’absis i l’escurçament de la nau per la banda de ponent, on s’hi va alçar un campanar de doble espadanya. La porta està situada al cantó sud i és d’arc de mig punt, adovellada. Exteriorment, es veuen només els murs nus, fets amb carreus de mida mitjana, només desbastats i sense cap ornament.
Font: www.poblesdecatalunya.cat
14 km Porquerisses
Read Full Post »
El Trill - Argençola 
