Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘*Matinals 2015 (rutes)’ Category

El Trill Associació Cultural del Terme d’Argençola organitza una sèrie de caminades sota el nom de “Matinals del Trill″.

MATINALS-DEL-TRILL-2015

RUTES PER MONTSERRAT

RUTA 6 /

Collbató (La Vinya Nova) – Montgròs

Dia: diumenge 27 de desembre de 2015
Sortida: Igualada (Hotel Americà) amb cotxes particulars
Hora: 8,30 h del matí  (sortida d’Argençola 8,15 h)
Ruta: Collbató (La Vinya Nova), Camí de Francesos, coll de l’Ajaguda, torrent de Migdia, font de la Cadireta, Montgrós (1.220 m). La baixada la farem pel Camí dels Naps de Dalt, Camí del Serrat de la Palomera, La Vinya Nova.
Temps aproximat: pujada al Montgròs 2,14 h (total recorregut 5h 30′ amb parades)
Desnivell teòric acumulat: 753 metres
Distància total: 8,47 quilòmetres
Tipus de ruta: circular
Dificultat: mitjana

Dinar: Restaurant la Vinya Nova (preu dinar a consultar)
Confirmar l’assistència, al correu electrònic ssociacioeltrill@gmail.com
Oberta a tothom.

El Montgròs és una muntanya montserratina d’una altitud de 1.220 metres sobre el nivell del mar. Es tracta d’una gran mola que, tot i no ser una de les muntanyes més altes de la Serra de Montserratés, per la seva posició central respecte al massís, esdevé un dels miradors certament privilegiats: cap a l’oest es contempla una magnífica panoràmica sobre el conjunt de la Regió d’Agulles i dels Frares Encantats, cap al sud, sobre el municipi del Bruc al qual pertany aquesta muntanya, i cap a l’est sobre la Canal del Migdía, Sant Jeroni i les regions més allunyades de Tebes i de la Tebaida. L’aspecte del Montgròs des del vessant sud, la del Bruc, amb els Plecs del Llibre en primer pla, és veritablement espectacular.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Montgr%C3%B2s_(el_Bruc)

Read Full Post »

image1 image3 image4 image5 image6

Read Full Post »

El Trill Associació Cultural del Terme d’Argençola organitza una sèrie de caminades sota el nom de “Matinals del Trill″.

MATINALS-DEL-TRILL-2015
Camí de Ronda Gr 92 | L’Ampolla – El Perelló – L’Ametlla de Mar

Dia: diumenge 29 de novembre de 2015 (sotida tot el dia)
Sortida: Hotel Amèrica d’Igualada, a les 7’30 del matí (vehicles particulars)
Durada de la caminada: 4,25 h
Distància: 16,5 km
Descripció: L’Ampolla, Cala Baconé, Cala Maria, Platja de Cap Roig, Cala la Buena, Platja Morro de Gos, Platja de Santa Llúcia, Cala Moros, Platja del Pont de l’Àliga, Roca de l’Illot, Platja de l’Estany Podrit, Urbanització el Hidalgo, Platja de la Llenya, Platja de Santes Creus, Platja de Port Olivet, Port de l’Estany, Platja de Bon Capó, Cala Bon Caponet, Caleta de Pepo, L’Ametlla de Mar.
Comarca: Baix Ebre
Dificultat: fàcil, apte per a tothom

Oberta a tothom.
Confirmar l’assistència, al correu electrònic associacioeltrill@gmail.com
Cal portar esmorzar i dinar (pícnic)

AMPOLLA-1 AMPOLLA-5 AMPOLLA-7 AMPOLLA-10

Presentació:
Per aquest mes, volem fer una ruta lineal que ressegueix el tram de litoral entre l’Ampolla i l’Ametlla de Mar, tot seguint les indicacions del GR-92. Es tracta d’un dels trams més interessants i sorprenents del Camí de Ronda. Es descobreix un tipus de costa amb una personalitat pròpia, que no és possible trobar en altres llocs del GR. El camí es fa plenament “Mediterrani”, en el seu itinerari per cales i penya-segats, amb desnivells suaus, sempre en primera línia de costa i utilitzant el camí de ronda, sempre que és possible.

 

Read Full Post »

El Trill Associació Cultural del Terme d’Argençola organitza una sèrie de caminades sota el nom de “Matinals del Trill″.

MATINALS-DEL-TRILL-2015

RUTES PER MONTSERRAT

RUTA 5 /

Miranda de Santa Magdalena per la Drecera de Fra Garí

Dia: diumenge 25 d’octubre de 2015
Sortida: Igualada (Hotel Americà) amb cotxes particulars
Hora: 8,30 h del matí  (sortida d’Argençola 8,15 h)
Ruta: Collbató, drecera de Fra Garí, ermita de Sant Joan, ermita de Sant Onofre, ermita de Santa Magdalena, Miranda de Santa Magdalena, Escales de Jacob, camí nou de Sant Jeroni, Gorra Frígia, Coll de Pollegons, camí de la Vinya Nova,  Collbató.
Temps aproximat: 3,45 h (total 5h 30′ amb parades)
Ascensió acumulada: 744 metres
Distància total: 10 quilòmetres
Tipus de ruta: circular
Dificultat: mitjana

Excursió fins a un dels cims típics del massís, amb un desnivell important, però amb un pendent molt constant. Pujada al cim de Sta. Magdalena (1132m) amb unes impressionants vistes de la zona de Tebes, Tebaida, Tabor, el Montgròs i el Baix Llobregat.

Ermites de Sant Joan i Sant Onofre. Aiguafort de Pere Pau Muntanya i Francesc Remart (1790)

Ermites de Sant Joan i Sant Onofre. Aiguafort de Pere Pau Muntanya i Francesc Remart (1790)

Ermita de Sant Joan Baptista
L’ermita de Sant Joan Baptista pertany a la regió de Tebas. Es troba al costat de la nova ermita de Sant Joan, que va ser construïda en el segle XIX i al costat de l’ermita de Sant Onofre. Antigament les ermites de Sant Joan Baptista i Sant Onofre van estar unides per una passarel·la ja que només hi ha 30 pams de distància entre totes dues. L’ermita es va aixecar aprofitant una balma natural, sota una penya, a la vessant de la muntanya per protegir-la de les inclemències meteorològiques i gaudir d’una bona vista. Va ser residència dels abats Garriga, Tocco i Salinas, aquest darrer la va restaurar el 1591. Durant la Guerra del Francès, l’ermita va ser destruïda per l’exèrcit gal. A principis del segle XX s’hi adossà un nou edifici que es va utilitzar com a restaurant.

Les restes de l’ermita de Sant Joan Baptista es troben en bon estat de conservació; al no trobar-se embrossades es poden apreciar perfectament els murs de pedra, els passos, restes de paviment, dues cisternes, i terrasses. L’ermita de Sant Joan Baptista compta amb una bona panoràmica i es poden veure altres ermites.

Una ruta molt recomanable per conèixer la vessant sud de Montserrat i gaudir al màxim de bones vistes.

Read Full Post »

El Trill Associació Cultural del Terme d’Argençola organitza una sèrie de caminades sota el nom de “Matinals del Trill 2014″.

La caminada del mes d’agost l’organitza la comissió de festes de la Pobla de Carivenys i és un acte de la Festa Major 2015 d’aquesta població.

MATINALS-DEL-TRILL-AGOST-2015

RUTA LA POBLA DE CARIVENYS
Dia: dissabte 29 d’agost
Sortida: La Pobla de Carivenys (plaça del Pou)
Hora: 8’30 h del matí (obert a tothom)
Durada: 1’30 h de camí
Dificultat: sortida familiar (molt fàcil)

Un cop acabada la ruta podrem participarem a la Sardina Popular de la Festa Major de la Pobla de Carivenys.
(Preu: 2 € inclou sardinada, vi, cafè i dues tires de la rifa )

El petit nucli de la Pobla de Carivenys ja surt esmentat en un document de l’any 976. Va tenir un petit castell o torre de defensa. La seva església, dedicada a sant Joan Baptista, va ser enderrocada l’any 1901 i substituïda per un temple modern.

PROGRAMA FESTA MAJOR LA POBLA DE CARIVENYS

Read Full Post »

El Trill Associació Cultural del Terme d’Argençola organitza una sèrie de caminades sota el nom de “Matinals del Trill″.

Aquest mes participarem en 5a PASSEJADA NOCTURNA CAMÍ DE SANT JAUME i al CONCERT “MÚSICA D’AMOR I SILENCI” a Rocamora (Argençola)

MATINALS-DEL-TRILL-2015

Dades tècniques:
Dia: dissabte 1 d’agost de 2015
Distància: 7 km
Hora de sortida: 2/4 de 10 de la nit
Lloc de sortida: Santa Maria del Camí
Lloc arribada: església de Sant Jaume de Rocamora
Nivell de dificultat: baix
Tipus de ruta: lineal. La ruta no és circular, caldrà deixar cotxes a l’inici i al final de l’etapa.

La vall de Rocamora és un dels llocs més desconeguts del municipi per a la gent que visita Argençola i des de l’Ajuntament es vol potenciar el seu coneixement.

Un cop acabada la passejada, cap a les 11 de la nit, s’ha preparat un recital que combina poesia i música als voltants de l’església de Sant Jaume. El concert “Música d’amor i silenci” anirà a càrrec de Marc Freixas (poeta) i d’Albert Gàmez (veu i piano). L’espectacle segueix les cançons del disc que han gravat amb el mateix nom i que està basat en els poemes del llibre “Amor i silenci” de Marc Freixas.

Albert-Gàmez-&-Marc-Freixas

El recital combina poesia i música que junts, en paraules del Marc i l’Albert, esdevenen un nou estil musical que anomenen “cançó poètica”.

Tant si t’agrada caminar com si no, no et pots perdre la combinació de la nit d’estiu, la lluna plena, l’església del s. XI i la música i les veus del Marc Freixas i de l’Albert Gàmez.

Hi haurà un refrigeri per tothom. Us hi esperem!!!

Organitzen: Ajuntament d’Argençola i Amics del Cavall de l’Anoia
Amb la col·laboració de: Diputació de Barcelona i el Consorci de l’Alta Anoia.

PDF CARTELL CLICAR

rocamora

ESGLÉSIA DE SANT JAUME DE ROCAMORA
Situada al lloc de Rocamora, format per unes quantes masies disseminades. El lloc i la seva església estan documentats des del segle XI. L’església va tenir la condició de parroquial fins al segle XV i després passà a ser sufragània de Bellmunt. L’actual edifici, restaurat modernament, sembla ser del segle XVII. Té una sola nau sense absis destacat, portal de llinda recta, motllurada, i un campanar d’espadanya.

Read Full Post »

Read Full Post »

El Trill Associació Cultural del Terme d’Argençola organitza una sèrie de caminades sota el nom de “Matinals del Trill″.

MATINALS-JUNY-2015

 

RUTA:  CAMÍ DELS BONS HOMES / SANTUARI DE QUERALT – PEGUERA
(1a etapa del Camí dels Bons Homes)

Dia: diumenge 28 de juny de 2015
Sortida: Igualada (Hotel Amèrica) 8 h del matí (cotxes particulars), 3/4 de vuit Argençola (bàscula)
Ruta: Font Negre, Santuari de Queralt, font de la Vedella, riera de Tagast, Espinalbet, església de Sant Miquel, Coll d’Oreller o de l’Orier, pla de l’Estany, Coll de les Nou Comes, obaga de Nou Comes, Camí dels Planos, Pista de Peguera, font de Cal Coix, Peguera, Rasos de Peguera.
Distància total: 16 km
Tipus de ruta: lineal. La ruta no és circular, caldrà deixar cotxes al final de l’etapa.
Dificultat: mitjana (apte per a tothom amb un mínim de preparació)

Cal portar esmorzar i dinar.

Cal confirmar assistència al correu: associacioeltrill@gmail.com

PEGUERA-4

Rere la història dels Càtars: Camí dels Bons Homes

El Camí dels Bons Homes és un itinerari transpirinenc de aproximadament 200km que va des del Santuari de Queralt (Berga- Catalunya) al Castell de Montsegur (Arièja- França). Aquest itinerari rememora l’exili dels càtars occitans, anomenats altrament Bons Homes i Bones Dones, que promovien el cristianisme pur i senzill, basat en l’espiritualitat i en contra de l’autoritària, corrupta i ostentosa Església catòlica del S.XIII.

PEGUERA-2

Del Santuari de Queralt (Berga) a Peguera: entre trobadors luxuriosos i vilatans heretges

Descripció

Sortida de l’aparcament de la Font Negre, 30 minuts de pujada fins a la sortida de l’Etapa al Santuari de Queralt.

Inici etapa:

– 0,00 km (1.120 m). Queralt. Cal dirigir-se a l’esplanada del davant de l’església. Un monòlit assenyala el començament del camí. Cal anar cap a l’oest seguint la senyalització, vertical i horitzontal, del GR 107 per cercar el camí. Cal deixar a l’esquerra el camí d’accés a la cova de la Troballa (curiós edifici i capella modernista de formes agudes), que puja per unes escales, i baixar a mà dreta pel camí que s’endinsa en un bosc espès de faigs. Al cap de 250 m es passa la font de la Vedella. Se segueixen els senyals fins que se surt a una carretera asfaltada.
– 2,24 km (1.125 m), 0 h 32 min. Carretera de Castellar del Riu a Berga. Es gira a l’esquerra, a l’O. Als 70 m es trenca a la dreta, al N, i es puja pel vessant O de la riera de Tagast.
– 2,72 km (1.166 m), 0 h 41 min. Carretera BV-4243 de Berga als rasos de Peguera; se segueix durant 80 m a l’esquerra i es deixa per una pista que remunta a mà dreta cap a Espinalbet.
– 3,20 km (1.235 m), 0 h 53 min. Espinalbet. Es passa enmig del petit nucli de cases deixant l’església de Sant Miquel a mà dreta. El camí gira al NO, a l’esquerra, puja fins als prats de sota la Mare de Déu de Corbera i es dirigeix al NE seguint una pista ampla que es troba en el punt km 3,90 del recorregut.
– 4,48 km (1.411 m), 1 h 15 min. Coll d’Oreller o de l’Orier. Encreuament de camins. Es pren la pista de més a l’esquerra (N/NO) que remunta per dins del bosc. De seguida es deixa a mà dreta (km 4,64) una variant del GR 107 que passant pel costat del roc de l’Estany, baixa a Casanova de les Garrigues, masia restaurada dedicada a l’agroturisme, i pel Camí dels Planos retroba el trajecte a peu.
– 5,44 km (1494 m), 1 h 34 min. Bifurcació. Es deixa el mas de l’Estany a l’esquerra (O) i es pren a mà dreta (NE) un camí ample que voreja, també per la dreta, el pla de l’Estany, una extensa esplanada herbada rodejada de boscoses muntanyes que acollí en l’antigor un estany de grans dimensions.
– 6,53 km (1487 m), 1 h 50 min. Coll de les Nou Comes. Canvi de direcció. Es continua ara cap al NO per un senderó que davalla per l’esplendorosa obaga de Nou Comes, un ombrívol, humit i espès bosc ple de faigs, roures, boix i molsa. Es tenen bones vistes a llevant dels Cingles i la Soleia de Confós, i, al nord, de la Solana de Peguera.
– 7,86 km (1454 m), 2 h 09 min. Bifurcació. S’agafa el sender de la dreta (O/NO) que descendeix per la fageda fent ziga-zagues fins a desembocar al Camí dels Planos (km 8,27, 1389 m, 2 h 16 min), que se segueix per l’esquerra (NO), ara planerament, en direcció a Peguera. S’és a l’antic traçat del trenet que duia el carbó des de les mines de Peguera fins al punt de recollida. Es passa un petit túnel. Al final del tram pla, es travessa un torrent i es puja a la pista de Peguera.
8,81 km (1.420 m), 2 h 26 min. Pista de Peguera: cal seguir-la cap a l’esquerra, al NO. Més endavant, se’n troba una altra (km 9,39). Es continua en la mateixa direcció, deixant, més enllà (km 9,86) la desviació a l’esquerra que duu als anomenats Pisos.
– 11,08 km (1.580 m), 3 h 06 min. Es deixa a la dreta el trencall de la pista al coll de la Creu de Fumanya. Passat el revolt hi ha la font de Cal Coix (dinar). S’entra a Peguera.
– 12,66 km (1.612 m), 3 h 30 min. Peguera, antic nucli rural i miner, actualment deshabitat.

Final etapa.

Descipció de l’etapa:
http://www.camidelsbonshomes.com/pl24/etapes/id13/berga-gosol.htm

Per anar a buscar els cotxes, ens caldrà afegir uns tres Km més, agafant una sendera a l’esquerra del poble de Peguera, que ens portarà de pujada fins a Rasos de Peguera.

– 15,66 km, (1.850 m), 4h 30 min. Rasos de Peguera

PEGUERA-3

EL CAMÍ DE L’ÚLTIM CÀTAR

El context històric del Camí de l’últim càtar
Guilhem Belibasta va ser l’últim perfecte o sacerdot càtar conegut. Nascut cap al 1280 a Cubièra (Cubières, Llenguadoc), va unir-se al catarisme a començaments del segle XIV quan aquella manifestació religiosa ja havia entrat en retrocés. La Inquisició estava, aleshores, ocupada en una ofensiva per contrarestar una esporàdica revifalla deguda, especialment, a l’activitat dels germans Guilhem i Pere Authier, ambdós relacionats amb el vescomtat català de Castellbò. Pere Authier va ser capturat el 1310 a Castèlnòu d’Arri (Castelnaudary), jutjat i cremat viu a Tolosa el 1311 (l’inquisidor del moment, Bernat Gui, va inspirar el personatge homòleg a la novel·la “El nom de la Rosa” d’Umberto Eco).
Bélibasta i el seu mentor, Felip d’Alairac, van ser empresonats a Carcassona l’any 1309. Fets escàpols, van passar a Catalunya, on els seus destins se separaren. Després de viure, entre altres indrets, a Berga, Lleida, Flix, Prades i Tortosa, Belibasta s’establí definitivament a Sant Mateu del Maestrat, País Valencià, on va congregar-se una petita comunitat occitana. Arnau Sicre, fill d’una dona càtara a qui s’havien expropiat les propietats i amb la intenció de recuperar-les –segons un pacte amb el bisbat de Pàmies (Pamièrs, Llenguadoc)-, va enganyar Belibasta perquè oficiés elconsolament (sagrament absolutori) a una dona de bona casa. Acompanyats d’una petita comitiva, van dirigir-se al nord del Pallars. Arribats a Tírvia, aleshores dins dels límits del vescomtat de Castellbò, Sicre delatà Belibasta. Ambdós foren traslladats a Castellbò, on romangueren empresonats. Lliurat pel bisbe d’Urgell al bisbat de Pàmies fou jutjat a Carcassona el 1321 i cremat viu a Vila-roja del Termenès (Villerouge-Termenès).
Com a detall curiós, es coneix una frase (podriem dir que va ser de caràcter premonitori) enunciada pel Guilhem Belibasta abans de la seva execució, va ser: “D’aquí 700 anys el llaurer reverdirà”, amb el llaurer simbolitzava l’amor dels càtars. La curiositat és que 700 anys després estem recordant els càtars i la vida d’aquest últim càtar.

Pinzellada sobre el Catarisme:

El catarisme va ser un moviment religiós “herètic”, des del punt de vista de l’església catòlica, vinculat amb corrents gnòstics i dualistes del primer cristianisme. Durant els segles XII i XIII es va estendre amb molta força entre les classes cultes i la noblesa d’Occitània. L’èxit del moviment suposava una amenaça ben real per a la influència romana, tant que, finalment, el Papat va promulgar una croada contra l’”heretgia” càtara o albigesa (el focus inicial se situava a Albi). Les conseqüències de l’anorreament del catarisme estan lligades amb el rumb que va prendre la Catalunya medieval i el conjunt d’Europa: de fet, el Papat i la monarquia franca van veure en la seva eliminació una oportunitat per a la restitució dels vells imperis romà i carolingi, el símbols d’un vincle entre els poders terrenal i religiós anhelat pel Papat. En definitiva, la croada va ser, també, l’excusa per a l’expansió francesa cap al sud i es va fer a despit de l’incipient estat occità i català aleshores en procés de formació.

La derrota de Muret (1213), on va morir el rei Pere I -un fet històric excepcional-, va significar l’inici de la fi del catarisme però, també, del tràgic declivi polític d’Occitània, de la seva brillant cultura i del seu idioma i el canvi substancial de la política catalano-aragonesa, que durant el regnat de Jaume I va girar-se definitivament cap al sud i enllà del mar (els actuals País Valencià i les  Balears).
Els darrers reductes càtars van desaparèixer de Catalunya a començaments del segle XIV després de la mort de Belibasta.

Informació ressenya caminada: http://www.camidelsbonshomes.com/

 

Read Full Post »

POBLET-1

POBLET-2

POBLET-3

POBLET-4

Read Full Post »

El Trill Associació Cultural del Terme d’Argençola organitza una sèrie de caminades sota el nom de “Matinals del Trill″.

MATINALS-DEL-TRILL-2015

 

RUTA:  BOSC DE POBLET / CASTELLFOLLIT – MOLA D’ESTAT

(ruta circular per al P. N. I. N. de la Vall del Monestir de Poblet)

Dia: diumenge 31 de maig de 2015
Sortida: Argençola 8 h del matí (cotxes particulars)
Ruta: Área de lleure de Castellfollit, barranc de l’Argentada, Font del LLop, Coll de la Mola, Pic de l’Àliga, Mola del Guerxet, Mola del Quatre Termes, Mola d’Estat, les Tres Creus, Cova Fumada, Coll d’en Perroi, barranc de Castellfollit, Pla de l’Óssa, la Font Negra, Casa Forestal de Castellfollit.
Distància total: 14 km
Tipus de ruta: circular
Dificultat: mitjana

Dinar pícnic: a les 2 h a l’àrea de lleure de Castellfollit. Cadascú porta alguna cosa per menjar i beure i ens ho repartim entre tots.

Cal confirmar assistència al correu: associacioeltrill@gmail.com

POBLET-1

LA VALL DE L’ARGENTADA

– L’orografia i els materials geològics.

La vall de l’Argentada, topònim que ve donat per les antigues explotacions de plata realitzades en la part alta del barranc i començades en època romana, forma part de la xarxa de barrancs que drenen el vessant nord del nucli orogràfic de les Muntanyes de Prades acarades a la vall del riu Francolí, una vall per on s’escolen les aigües del barranc de l’Argentada, obert a ponent fins a aiguabarrejar-se amb el barranc de Castellfollit, i que alguns autors també anomenen com a barranc de l’Argentera.

Aquest indret forma part d’una àrea força accidentada, ja que en poc menys de dos quilòmetres i mig, entre la seva capçalera i el seu final, hi ha un desnivell de gairebé 500 metres. L’aspecte de la zona és impressionant, ja que el cercle de cims que envolten l’Argentada superen els 1.000 metres d’altitud en diverses ocasions: el Roc o Pic de l’Àliga (1.052 metres), el Tossal Ras (1.087 metres), i assolint-se a l’extrem sud-oest, ja al límit amb la capçalera del barranc de Castellfollit, els 1.122 metres amb la prominència de la Mola del Guerxet. Els materials són granítics i pissarrosos, morfologia que dóna una aspecte força singular a la zona, amb presència de relleus en forma d’agulles i de tarteres als seus peus, essent aquest tipus de paisatge granític especialment visible al nord de la vall. Entre les muntanyes que l’encerclen, el barranc sobre en direcció nord-est cap a la Pena, pel Coll de la Creu de l’Ardit; i cap al bosc del Guerxet, en direcció sud-sud-est, pel Coll de la Mola.

Jordi Amorós.: “La Vall de l’Argentada”

POBLET-2

– La llenya, les carboneres i les mines.

Del bosc de Poblet, pràcticament fins a mitjan segle XIX, eren els monjos del monestir qui en tenien cura, i per tant també eren els qui en treien profit. Temps enrera l’ofici de llenyataire no existia com a tal, ja que dita activitat l’exercia molta gent, especialment dels nuclis rurals. La necessitat de llenya, cada vegada més acusada, va fer que apareguessin subministradors i és així com sorgeix, més recentment, l’ofici de llenyataire o serrador, persones que treballaven exclusivament amb llenya.

En les concòrdies i pactes amb els pobles veïns que també volien participar de l’aprofitament del bosc de Poblet, sempre es remarcava que la llenya s’havia d’obtenir dels arbres morts i caiguts de la rama, però això no sempre es complia i molts veïns tallaven arbres ben vius per fer-ne llenya, segurament perquè dels morts no se n’extreia la que es necessitava. D’aquest període, en què el monestir explota el bosc, no es té cap dada que digui les quantitats de llenya que se n’extreia. L’única referència que s’ha trobat és en la comptabilitat de la granja de Castellfollit i que fa esment als ingressos efectuats al segle XV per veïns de Prades, Rojals, Vimbodí i Montblanc que satisfeien certes quantitats de diners per les tales fetes dins el bosc de Poblet. Tanmateix, els molts enfrontaments documentats per la qüestió de la llenya amb els veïns d’aquest pobles permeten deduir que era força elevada la quantitat de llenya que s’aprofitava. Amb la desamortització de l’any 1835 el bosc quedà sense cap control i la llenya extreta devia augmentar considerablement, a part de la fusta utilitzada per a altre usos, i per això el bosc quedà gairebé en una situació de desforestació. Un cop el bosc de Poblet va ser repoblat i gestionat per l’Estat, s’aturaren els abusos en l’extracció de llenya i es va començar a regenerar.

En aquest barranc, a l’igual que en altres del Bosc de Poblet, des de molts segles enrere es va practicar el carboneig com una forma d’aconseguir carbó vegetal o de fum, bàsicament d’alzina encara que també es podia utilitzar la llenya de pi, de roure o d’om, i va ser un recurs força important fins a l’aparició de nous combustibles com el fuel o el gas. Aquesta feina, sempre constant des del segle XII, únicament es va aturar durant els 20 anys de veda de totes les activitats d’aprofitament del bosc establerta pel Servicio Hidrológico-Forestal a l’inici del segle XX. És a mitjans del segle XX, i dins de la política forestal d’aquella època, en aquest bosc, aleshores propietat de l’Estat, quan es van treballar les últimes carboneres, activitat que es va acabar definitivament quan van quedar desertes les subhastes que es realitzaven perquè el carboneig ja no era rendible.

El barranc i la vall de l’Argentada està situada al bell mig d’una zona minera compresa dins de tot el grup de mines i galeries de la mina anomenada l’Atrevida, encara que amb noms diferents segons la situació del filó a explotar, com ara les galeries Reconquesta o mina del Torn, o l’explotació anomenada Argentífera o Dolores. L’explotació minera d’aquesta zona data de molt antic amb l’extracció de plata per part dels romans i, més tard, pels sarraïns. També els abats de Poblet portaren a terme explotacions en aquesta zona en diferents èpoques amb altres noms com el Cros Ric o el Cros Gran. Les extraccions més importants han estat de barita, sobretot al llarg del segle XX, però també s’han efectuat extraccions de cobalt, galena, niquelina i plata entre d’altres al llarg de la seva explotació durant molts segles. De fet, en aquesta zona tan rica en minerals, se’n tenen més de cinquanta varietats inventariades. En diverses ocasions s’han intentat explotacions que no han donat el resultat esperat per diferents raons. Per exemple, durant la guerra del Francès, el cos d’artilleria de l’exèrcit va voler extreure plom per munició sense tenir cap èxit. L’any 1822 guerrillers carlins van voler extreure galena i tampoc no van aconseguir-ho. De fet, l’explotació més forta es va produir durant el segle XX a través de companyies privades que van obtenir concessions de l’Estat. De fet, la mina Atrevida es coneix des de l’any 1915 i fins a la dècada dels anys 70 s’explotà amb ple rendiment. Posteriorment, l’activitat va anar minvant fins al 1990 data durant la qual es tanquen definitivament les mines.

Manel Martínez.: “Itinerari pel barranc de l’Argentada” “El bosc de Poblet a través dels anys”. 

http://clubexcursionista.salouentitats.cat/files/4-39550-annex/el_barranc_de_largentada.pdf

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

Read Full Post »

Older Posts »