Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘*Matinals 2013 (rutes)’ Category

Fotos: Maxwell James Palmer

Read Full Post »

El Trill Associació Cultural del Terme d’Argençola organitza una sèrie de caminades sota el nom de “Matinals del Trill 2013″.

MATINALS-DEL-TRILL-2013

RUTA DE VERGÓS A MONTFALCÓ MURALLAT

Data: diumenge 30 de juny de 2013
Hora: a les 8 h del matí (obert a tothom)
Sortida: davant de la església de Sant Salvador de Vergós.
Ruta circular: Vergós, església de Sant Salvador, cementiri de Vergós, riera de Monells, pla de la Via, Mas Suau, Torre del Gili, Montfalcó Murallat, plans de Pa-sec, Vergós.
Distància aproximada: 13,5 km
Dificultat: mitjana/fàcil

camps

Vergós és una entitat de població de Cervera, a la comarca de la Segarra.

El poble, situat a la dreta del riu Ondara, a l’est del terme municipal, el forma una agrupació de cases al voltant d’un antic molí, i s’aparta de l’estil encastellat de molt pobles de la Segarra. El terreny, amb perspectives de bons conreus i possibilitats de regadiu, ha desembocat en l’establiment d’algunes masies.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Verg%C3%B3s

Montfalco-Murallat

Montfalcó Murallat és una entitat de població del municipi de les Oluges a la comarca de la Segarra, aturonat damunt la confluència del riu Sió i del seu afluent per l’esquerra, la riera de Vergós.

Les quinze cases del nucli, construïdes en forma compacta al voltant d’una plaça on conflueixen els vessants de les teulades, i l’església parroquial de Sant Pere, és un dels millors exemples a Catalunya de vila closa, és a dir, de població protegida per muralles, sense edificacions extramurs. El castell de Montfalcó fou bastit a mitjan segle XI, i la fortalesa pròpiament dita ja formava part de la vila closa.

És un tipus de població típic de l’època antiga i de l’edat medieval. La muralla actual, del segle XIII, té una única porta d’accés adovellada que dóna a una plaça central on hi ha la cisterna, encara avui en ús.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Montfalc%C3%B3_Murallat

Mas-Suau1 Mas-Suau torre-d'en-gili

Read Full Post »

El Trill Associació Cultural del Terme d’Argençola organitza una sèrie de caminades sota el nom de “Matinals del Trill 2013″.

MATINALS-DEL-TRILL-2013-1

RUTA ENTRE MONTMANEU I CARBASÍ
Data: diumenge 26 de maig de 2013
Hora: 2/4 de 10 del matí (obert a tothom)
Sortida: Davant de la pedrera de Montmaneu, antiga N-II al costat dret (sentit Cervera-Igualada)
Ruta circular: Pedrera de Montmaneu, Font de la Mussa, Cal Tolosa, Cal Marcó, Carbasí, Cementiri de Carbasí, Pla de l’Aliga, Hostal del violí, pedrera de Montmaneu
Distància aproximada: 6 km
Dificultat: fàcil

rosella-1

PEIN Carbasí (Pla d’Espai Naturals)
L’espai de Carbasí reuneix un conjunt d’obagues del sector de la Panadella, entre l’Anoia i la Segarra, riques en vegetals submediterranis. En aquest cas els roures perden importància i només són freqüents en el sotabosc de les magnífiques pinedes de pinassa (Pinus nigra sp. salzmanii). Aquestes pinedes de pinassa probablement són, en part, resultat de la substitució de la roureda submediterrània del Violo-Quercetum fagineae, que te aquí una riquesa i exuberància que rarament es retroba en terres més meridionals. L’estrat arbustiu i herbaci d’aquestes pinedes és ric en plantes de l’Europa Central, així per exemple cal destacar la gran abundància del grèvol (Ilex aquifolium) -una planta protegida per la llei que assoleix en aquesta localitat un dels límits meridionals de la seva àrea de distribució- i la presència d’espècies molt poc freqüents en aquestes contrades, com l’auró blanc (Acer campestre), el xuclamel xilosti (Lonicera xylosteum), el Lithospermum pupurocoeruleum i tantes d’altres. Si el bosc desapareix predominen els prats mediterranis muntanyencs de fenàs de marge i jonça (Brachypodio-Aphyllantheum). Les plantes submediterrànies que viuen en aquestes posicions extremes necessiten de la protecció del bosc, i la desaparició d’aquest significa el seu desplaçament en benefici dels vegetals mediterranis propis de les comunitats obertes.
Carbasí presenta, doncs, l’interès de reunir en una superfície reduïda un nucli de vegetació forestal característica del paisatge de l’altiplà segàrric, dedicat intensament als conreus de secà. Més a ponent de l’espai, predomina un paisatge totalment mediterrani, progressivament més sec i continental. L’interès d’aquest espai, des del punt de vista faunístic, rau en les seves comunitats ornítiques ben representatives de la zona. Destaca l’abundància d’alguna espècie d’ocell rapinyaire, com ara l’astor, que assoleix una elevada densitat (no només a l’espai estricte, sinó a l’àrea general on és immers). Inclou els termes de Montmaneu i Argençola.

Read Full Post »

El Trill Associació Cultural del Terme d’Argençola organitza una sèrie de caminades sota el nom de “Matinals del Trill 2013″.
MATINALS-DEL-TRILL-2013

RUTA PER LA RIBERA d’ONDARA
Data: diumenge 28 d’abril de 2013
Hora: 8 h del matí (obert a tothom)
Sortida: Brianço (sortida poble), sortida prèvia a 3/4 de vuit  d’Argençola.
Ruta circular: Brianço, Montlleó, la Rabassa, Plans de Montpalau, ermita de la Mare de Déu de la Providència, el Mas Claret, Timor, coll del Carro, Brianço.
Distància aproximada: 14 km
Dificultat: fàcil

Montlleó-1

“Resulta que Montlleó és un poble abandonat. Totalment deshabitat.

És un nucli petit, amb cases que s’enrunen i fan munts de pedres. L’herba creix poderosament al carrer i dins els quadrats que fa poc temps encara eren cases. Veig dues inscripcions: “Domo rectoris”. Hi ha una gran bóta de vi. I en una paret: “No adminjes al meu dina”. Una frase sorprenentment viva en aquest poble mort.

L’església està pràcticament intacta, i la porta és oberta.

Hi entrem. La llum del dia d’agost no ens permet, força estona, distingir l’interior, A poc a poc es dibuixa una escala, perquè la planta de l’església està a nivell inferior. Baixem, amb certa precaució. Hi ha la imatge, hi ha un llibre, i tot plegat fa pensar que l’esgésia ….”

Fragment del llibre: A peu per la Segarra 1962. Josep M. Espinàs

—————————————————————————————————————————————–

Brianço

Situat sobre el turó que domina el torrent que està a la dreta del riu Ondara. Aquest poble era un nucli tancat al qual s’hi accedia mitjançant un portal. Cal assenyalar que una de les cases, concretament Cal Carulla, encara conserva una torre quadrada escapçada i que l’església està dedicada a Sant Salvador. El poble de Briançó era una fortalesa secundària de Montlleó. L’any 1100 fou cedit al bisbe intrús de Vic, Guillem Berenguer, pel seu senyor en Giribert Hug.

La capelleta del poble està dedicada a Sant Salvador i en el dia del Sant se celebra una missa a la capella després hi ha xocolatada a la placeta.

http://www.turismesegarra.com/pobles/brianso.asp

Motlleó

Montlleó, també conegut com Molió, és situat a la costa del tossal del castell de Montlleó, o Mons Ledo (1100). Des d’aquest punt es domina la ribera d’Ondara.
L’església parroquial de Santa Maria de Montlleó conserva força l’estil romànic i consta en la llista de parròquies del bisbat de Vic abans de 1154. Dels tres absis que tenia només se’n conserven dos. L’interior va ser reformat en època gòtica i neoclàssica. El campanar és de principis del segle XIX.

http://www.lasegarra.org/Montlle%EF%BF%BD-206.html

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

La Rabassa

Sembla molt probable que aquest topònim estigui vinculat amb el nom comú que qualifica la part inferior de la soca d’un arbre o d’un arbust i que creix sota terra; en aquesta zona parlar de rabassa es parlar de ceps. Si s’arrenca, es destina generalment a ser cremada. Hi ha autors que parlen també de la possible vinculació amb el mot arrabassada, i per tant la rabassa podria ser el lloc d’una emboscada.

L’església de Sant Cristòfol de la Rabassa, Rabaza o Rabasca va tenir inicialment vers el segle XI la titularitat de parroquial. Ja des de l’any 1685 és sufragània de Santa Maria de Freixenet, i el nucli estava format per un conjunt de 10 cases. Des de 1975 pertany a la diòcesi de Solsona.

http://www.santguim.cat/cat/sant_guim_de_freixenet/la_rabassa

Rabassa-2

Mas Claret

“A Cervera, la persecució va tenir un caràcter essencialment religiós i va estar marcada per l’existència d’un comitè extremadament violent que va actuar tant a dins com a fora de la comarca. L’onada repressiva va iniciar-se el dia 23 de juliol de 1936 i va allargar-se fins el gener de 1937, amb 134 víctimes mortals a la comarca, el 71 per cent de les quals van ser identificades per la seva condició de religiosos. Un esclat especialment violent es va produir l’octubre de 1936 per la matança col·lectiva de 20 membres de la comunitat de claretians al Mas Claret.”

Fragment de la guia: Espais de la Rereguarda. Línia L-2. Itinerari pels espais de la Guerra Civil a la Segarra

Mas-Claret-1

Mas-Claret

Mas-Claret-2

Mas-Claret-3

Timor

Timor fou un antic poble del municipi de Sant Antolí i Vilanova, a la comarca de la Segarra, dins l’antic terme de Sant Pere dels Arquells. El poble estigué centrat en el castell de Timor (actual masia dita la Torre de Timor) i en l’antiga església parroquial de Sant Jaume, a la dreta del riu d’Ondara.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Timor_(Segarra)

MAPAFotos: Jaume Enrich

Read Full Post »

Fotos: Maxwell James Palmer

Read Full Post »

El Trill Associació Cultural del Terme d’Argençola organitza una serie de caminades sota el nom de “Matinals del Trill 2013″.

març-1

RUTA DE RUBINAT A PAVIA
Data: diumenge 31 de març de 2013
Hora: 8 h del matí (obert a tothom)
Sortida: Rubinat (entrada poble), sortida prèvia a 3/4 de vuit  d’Argençola.
Ruta circular: Rubinat, pla del Piquer, la Masia, les Mines, embotelladora d’aigües, Torre del Francés, barranc de Rubinat, ermita de Sant Romà, Pavia, Rubinat.
Distància aproximada: 12,5 km
Dificultat: fàcil

10

A finals del segle XIX, Rubinat, un petit poble de la comarca de la Segarra, va ser protagonista d’una història avui gairebe oblidada. El seu nom es faria famós arreu del món, gràcies a l’aigua de les seves fonts.

Tot va començar l’any 1876, quan el doctor Pau LLorach, fundador de l’Institut Frenopàtic de les Corts, mentre passejava pels camins de Rubinat, va trobar un pastor que pasturava les seves ovelles i que li va comentar que estava preocupat perquè, cada cop que passava per allà, les ovelles agafaven unes importants descomposicions. Encuriosit, el doctor Llorach ho va voler investigar. Va examinar les plantes, el subsòl i va prendre una mostra de l’aigua que hi brollava i la va portar a analitzar a un laboratori de Barcelona. Els resultats van concloure que l’aigua tenia una composició òptima pel tractament de malalties de l’aparell digestiu, restrenyiment i diverses dermatosis.

Hi ha dos tipus d’aigua a Rubinat: les de la font Amarga, sulfatades fredes i les de Sant Romà que són sulfatades mixtes. L’aigua de Rubinat-Llorach prové de la font Amarga.

Pau LLorach va invertir tots els seus estalvis comprant els terreny i allí hi va fer construir una planta embotelladora, va crear la infraestructura per controlar i distribuir l’aigua. L’any 1878, dos anys després de la trobada amb el pastor, es va iniciar el negoci. L’aigua de Rubinat-Llorach es captava directament de l’interior de la font subterrània, d’aquesta forma quedava protegida de possibles microbis. Al pou, s’omplien les garrafes amb què s’emplenaven les ampolles. Seguidament, les ampolles s’etiquetaven, s’hi posava els taps de suro i es lacrava amb cera l’escut de Rubinat. La mercaderia arribava a Cervera i, d’allí, a Barcelona, des d’on es distribuïa arreu del món a través de les oficines internacionals de París.

A l’inici de l’explotació, any 1880, tenien uns guanys de 500 pessetes diàries, comparable amb els guanys que pugui obtenir actualment una multinacional d’algun sector capdavanter. Els seus reconeixements eren constants, tant en les exposicions de l’època com en les valoracions fetes per part de la classe mèdica. A Hondures i a Veneçuela, entre altres llocs del continent americà, es conserva documentació que mostra com els metges receptaven aquesta aigua. També va arribar als Estats Units on, actualment, es conserva una ampolla d’aigües de Rubinat al Museu Nacional d’Història d’Amèrica. hi ha constància documentada de persones que consumien les aigües la ciutat de Boston, l’any 1888.

La mort del doctor Llorach, la guerra civil i la competència d’altres marques d’aigua van fer que, a finals dels anys 40, la companyia es dissolgués. Avui, de tot plegat, només queden les ruïnes de la Torre del Francès.

Text: Ester Ustrell. Llicenciada en Història
http://www.histocat.com/index.html?msgOrigen=6&CODART=ART01881

Rubinat: Història d’una aigua

Excel·lent documental editat per Segarra TV que explica el negoci de les aigües medicinals a Rubinat desde finals del segle XIX fins a mitjans del segle XX.

documental

http://segarratv.com/documental-rubinat-historia-dun-aigua/

Ermita de Sant Romà

La capella està documentada al segle XIII encara que fou reformada molt posteriorment, potser al segle XVII o XVIII. Està situada a la partida de Sant Romà a uns 2 Kms al sud-est de Rubinat, s’hi accedeix per un camí sense asfaltar i és tocant del barranc de Rubinat.

La capella és una construcció senzilla del tipus rural, feta amb pedra seca del país. No existeix cap mena d’ornament, damunt la porta te un petit finestral rodó, a la façana i al mig de la carena de la teulada s’hi veuen restes d’un petit campanar de cadireta.

L’interior té les parets enguixades amb restes de pintura. Una escaleta minúscula conduïa fins el cor o tribuna situat damunt la porta d’entrada.

http://goigsdelignasi.jimdo.com/la-segarra/rubinat-ribera-d-ondara/sant-rom%C3%A0/

2

Pavia

A Pavia encara es pot trobar la casa que fou del comanador de les illes conquerides per Colom, Joan de So, està a la plaça del poble al costat de cal Batiste. Segons la tradició Colom, va rebre instrucció en la seva infantesa en el castell de Pavia, o a casa dels nobles de So, als quals hauria compensat donant-los el càrrec de comanador de part de les terres conquerides. En uns documents avui desapareguts sota la runa de les cases del poble, es podia llegir que en l’any 1438, vivia darrera del castell de Pavia, en Bernat Colom, padrí del descobridor d’Amèrica.

El poble el conformen un grupet de cases, algunes masies i l’església de la Santa Creu de Pavia que és d’estil romànic

http://www.turismesegarra.com/pobles/pavia.asp

8

flor

Viola boscana (Viola odorata) al Torrent de Rubinat

També coneguda com Viola d’olor, és una planta avivadora de 5 a 15 centí­metres, les flors son de color violeta, alguna vegada blanques, molt oloroses. El fruit és una càpsula globosa pubescent.

Parts útils: arrel, fulles i flors.

Recomanada per
Tos: en format tisana, es prepara amb 3gr. de flors per una tassa d’aigua bullint. Es pren tres tasses diàries.
Com a Xarop, es bullen 1 litre d’aigua i desprès de bullir es posen 30gr. de flors de violeta, es retira del foc i es tapa i es deixa reposar 12 hores. Es cola i desprès s’hi posen 1.800gr. de sucre i es remou fins a dissoldre el sucre.
Intoxicació: es posen 10gr. de l’arrel matxucada en ¼ de litre d’aigua bullint a foc baix fins a reduir l’aigua a la meitat. Es pren una cullerada cada 10 minuts per provocar els vòmits.

Recol·lecció
Es recull a la primavera, només la flor.

Localització
Viu als boscos, llocs foscos i ombrius i a les vores dels torrents.

Fam. Violàcies.

http://www.somsegarra.cat/plantes-remeieres/noticia/863/viola-boscana-(viola-odorata)

Read Full Post »

Read Full Post »

El Trill Associació Cultural del Terme d’Argençola organitza una serie de caminades sota el nom de “Matinals del Trill 2013″.

MATINALS-DEL-TRILL-2013

RUTA DELS DOS CIMS A TOUS

Data: diumenge 24 de febrer de 2013
Hora: 8 h del matí (obert a tothom)
Sortida: Sant Martí de Tous (entrada poble), amb cotxes anirem a Aubreda.
Ruta: Aubareda, cal Pastor, Cal Menjapalla, ermita de Roqueta, agulla grossa, la creu, Aubreda.
Distància aproximada: 12,5 km
Dificultat: fàcil

Imagen_GoogleEarth

A  l’extrem sud del municipi de Tous es troben les escasses restes del castell de Roqueta a 720 m. d’alçada. El castell està documentat de l’any 960 i era del llinatge dels Cervelló. Al 1226 va passar com a llegat al Monestir de Santes Creus.

roqueta

Sant Martí de Tous – Santa Maria de la Roqueta (Foto: Albert Esteves, 2009)

A la vora està ubicada la petita església romànica de Sta. Maria de Roqueta. L’any 1043, l’Abat Oliva va beneir la capella de St. Miquel adossada al castell. I no va ser fins a finals del s. XII que feren alçar una nova església separada del castell i dedicada a Santa Maria. Fou parròquia independent fins al s.XIV i desprès passà a ser sufragània de Fillol.

D’aquesta església en queda la nau i un absis rodo a l’interior i poligonal a l’exterior. Les ultimes reformes han millorat la teulada i reforçat la porta exterior.

Read Full Post »

El Trill Associació Cultural del Terme d’Argençola organitza una serie de caminades sota el nom de “Matinals del Trill 2013″.

gener

CIRCULAR A TOUS

Data: diumenge 27 de gener de 2013
Sortida: Sant Martí de Tous (entrada poble)
Hora: 8 h del matí (obert a tothom)
Ruta: Sant Martí de Tous, sortirem de cal Pati (al costat de l’església de Sant Martí de Tous de construcció neoclàssica datada del s. XIX i alçada damunt d’una antiga església gòtica), anirem direcció a Sentfores (amb parada obligatòria a l’hort de la Quadrilla). Un cop arribem a l’ermita, ens dirigim cap a cal Peretó, ca l’Amigó i la masia d’ Aubreda, passant pel saltant de la fou. Seguirem cap a cal Pastor i finalment, retorn a Tous.
Distància aproximada: 13 km
Dificultat: fàcil

la-fou

El terme municipal de Sant Martí de Tous, dit també simplement Tous, de 39,20 km2, limita amb Argençola i Jorba al N, amb Santa Margarida de Montbui a l’E, amb Santa Maria de Miralles i Bellprat al S i, ja a la Conca de Barberà, amb Santa Coloma de Queralt a l’W.

Es troba al sector SW de la comarca, ja al límit amb la Conca de Barberà. S’estén per un territori accidentat pels vessants NW de la serra de Queralt (l’Agulla Grossa, a 867 m d’altitud, s’alça molt a prop del trifini entre Tous, Bellprat i Santa Maria de Miralles, dins aquest darrer terme, en el sector de la serra que s’anomena també de Miralles), especialment als sectors de migdia i de ponent, i d’aquestes altures davallen diverses rieres (torrents de la Goda, de Can Gallardes, de Sentfores i de la Fou) que van a formar la riera de Tous (o d’en Malla), que desguassa a l’Anoia per la dreta a l’indret de la masia de la Roixel·la, ja dins el veí terme de Santa Margarida de Montbui.

Comprèn el poble de Sant Martí de Tous, cap de municipi, l’antic poble o veïnat de Fiol o Fillol, l’antic castell i església de la Roqueta, el santuari i raval de Sentfores, l’antiga església de Sant Pere de l’Erm, els veïnats o ravals de Can Mensa, el Rec, Flix, l’Albereda, Massip, l’Eucaria i la Pineda, la urbanització del Serral, i algunes masies.

La població de Sant Martí de Tous es comunica per un petit ramal amb la carretera C-37, entre Igualada i Santa Coloma de Queralt.

Imagen_GoogleEarth

Read Full Post »

« Newer Posts