Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘*Matinals 2013 (rutes)’ Category

El Trill Associació Cultural del Terme d’Argençola organitza una sèrie de caminades sota el nom de “Matinals del Trill 2013″.

La caminada del mes d’agost l’organitza la comissió de festes de la Pobla de Carivenys i és un acte de la Festa Major 2013 d’aquesta població.

la-pobla

RUTA LA POBLA DE CARIVENYS
Dia: dissabte 31 d’agost
Sortida: La Pobla de Carivenys (plaça del Pou)
Hora: 8’30 h del matí (obert a tothom)
Ruta: la Pobla de Carivenys, camí vell a Clariana, obaga de Plans de Ferran, Plans de Ferran, la Pobla de Carivenys.
Distància aproximada: 5 km
Dificultat: sortida familiar (molt fàcil)

Un cop acabada la ruta podrem participarem a la Sardina Popular de la Festa Major de la Pobla de Carivenys.
(Preu: 2 € inclou sardinada, vi, cafè i dues tires de la rifa )

El petit nucli de la Pobla de Carivenys ja surt esmentat en un document de l’any 976. Va tenir un petit castell o torre de defensa. La seva església, dedicada a sant Joan Baptista, va ser enderrocada l’any 1901 i substituïda per un temple modern.

http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5299

Anuncis

Read Full Post »

Read Full Post »

El Trill Associació Cultural del Terme d’Argençola organitza una sèrie de caminades sota el nom de “Matinals del Trill 2013″.

MATINALS-DEL-TRILL-2013

RUTA A SANT MIQUEL DE MONTCLAR

Data: diumenge 28 de juliol de 2013
Hora: a les 8 h del matí (obert a tothom)
Sortida: Biure de Gaià (davant de l’església)
Ruta circular:  Biure de Gaià, Coma de Montclar, Castell de Montclar, ermita de Sant Miquel de Montclar, Torrent de Sant Miquel, Torrent de Biure, Font del Molí de Proust, Biure de Gaià.
Distància aproximada: 11 km
Dificultat: mitjana

Cal portar crema solar, força aigua, gorra i sabates d’aigua.

Castell de Biure (Biure de Gaià)

castell-de-biure

El castell de Biure, que corona el poble de Biure de Gaià a la Conca de Barberà, es troba documentat ja l’any 1072 quan Oliver Bernat, fill de Bernat Senfred de Gurb esdevingué castlà dels castells de Biure, Les Piles i Montclar.
L’any 1151, Guillem Aguiló donà a l’orde dels Hospitalers els delmes del castell, atorgant-los altres drets un any més tard. El 1193 s’hi establí una casa de l’orde. L’any 1241, Guillem d’Aguiló fill, empenyora el castell i el lloc als Hospitalers, que hi havien anat agafant força pels vincles que tenien amb la família Aguiló. Definitivament el 1266 ven el castell a l’orde.
Els Hospitalers, van anar augmentant el seu domini adquirint més patrimoni, béns i drets, fins a fundar-hi un priorat al segle XIV i es perllonga fins al segle XVIII.
Amb el pas dels anys, el castell va anar a parar a mans dels vescomtes de Bell-lloc, que a començament del segle XX en van fer una remodelació total, convertint-lo en el castell-palau actual.
Avui és una residència privada i no es permet de visitar-ne l’interior.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Biure_(Biure_de_Gai%C3%A0)

sant-miquel-de-montclar

Ermita de Sant Miquel de Montclar

Al costat de les restes del castell de Montclar, dalt del cim, hi ha la capella de Sant Miquel, esmentada l’any 1154. Consta d’una nau rectangular capçada amb un absis semicirculari i coberta amb volta de creueria, tot plegat construït amb pedres molt poc treballades. La porta s’obre a la façana de migdia i és de mig punt, adovellada. http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5353

“…Sant Miquel no apareix al Montclar fins pels vols de l’any 1000. A través d’una llegenda molt coneguda que ens el situa dalt d’un cavall i saltant del Queralt a l’antic Montvà (Monte-Vano a. 1013) Monsvanus, aterrant i patinant al penyal de pinyolenc que hi ha sota l’actual església de Sant Miquel. A la famosa “Relliscada”. D’aquesta llegenda n’hi ha dues versions, l’una se’ns diu que va saltar des del Queralt perquè estava envoltat de moros i, en sentir-se acorralat, va fugir saltant cap a Sant Miquel.
Com podeu suposar, aquesta versió es veu d’una hora lluny que és totalment falsa. Com pot un arcàngel esmunyir-se dels infidels, quan va ser capaç, junt amb els seus aliats, de vèncer Satanàs i el seu estol malèfic? I ara, aquí, ens el presenten esporuguit fugint dels sarraïns! Ell, vencedor del mal, que no li calia ni cavall per enlairar-se en el cel (doncs, com sabreu, com tot àngel, està proveït de dues magnífiques ales).
Ens inclinem, clarament, per una segona versió, on se’ns diu que saltà d’una muntanya a l’altra per defensar uns cristians que estaven essent atacats pels infidels…” Text: Josep Ballabriga Clarasó 
http://lespilesbloc.blogspot.com.es/2012/05/histories-i-llegendes-de-sant-miquel.html


http://lespilesbloc.blogspot.com.es/2012/03/biure-de-gaia-del-1923-avui.html

Read Full Post »

Fotos: Maxwell James Palmer

Read Full Post »

El Trill Associació Cultural del Terme d’Argençola organitza una sèrie de caminades sota el nom de “Matinals del Trill 2013″.

MATINALS-DEL-TRILL-2013

RUTA DE VERGÓS A MONTFALCÓ MURALLAT

Data: diumenge 30 de juny de 2013
Hora: a les 8 h del matí (obert a tothom)
Sortida: davant de la església de Sant Salvador de Vergós.
Ruta circular: Vergós, església de Sant Salvador, cementiri de Vergós, riera de Monells, pla de la Via, Mas Suau, Torre del Gili, Montfalcó Murallat, plans de Pa-sec, Vergós.
Distància aproximada: 13,5 km
Dificultat: mitjana/fàcil

camps

Vergós és una entitat de població de Cervera, a la comarca de la Segarra.

El poble, situat a la dreta del riu Ondara, a l’est del terme municipal, el forma una agrupació de cases al voltant d’un antic molí, i s’aparta de l’estil encastellat de molt pobles de la Segarra. El terreny, amb perspectives de bons conreus i possibilitats de regadiu, ha desembocat en l’establiment d’algunes masies.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Verg%C3%B3s

Montfalco-Murallat

Montfalcó Murallat és una entitat de població del municipi de les Oluges a la comarca de la Segarra, aturonat damunt la confluència del riu Sió i del seu afluent per l’esquerra, la riera de Vergós.

Les quinze cases del nucli, construïdes en forma compacta al voltant d’una plaça on conflueixen els vessants de les teulades, i l’església parroquial de Sant Pere, és un dels millors exemples a Catalunya de vila closa, és a dir, de població protegida per muralles, sense edificacions extramurs. El castell de Montfalcó fou bastit a mitjan segle XI, i la fortalesa pròpiament dita ja formava part de la vila closa.

És un tipus de població típic de l’època antiga i de l’edat medieval. La muralla actual, del segle XIII, té una única porta d’accés adovellada que dóna a una plaça central on hi ha la cisterna, encara avui en ús.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Montfalc%C3%B3_Murallat

Mas-Suau1 Mas-Suau torre-d'en-gili

Read Full Post »

El Trill Associació Cultural del Terme d’Argençola organitza una sèrie de caminades sota el nom de “Matinals del Trill 2013″.

MATINALS-DEL-TRILL-2013-1

RUTA ENTRE MONTMANEU I CARBASÍ
Data: diumenge 26 de maig de 2013
Hora: 2/4 de 10 del matí (obert a tothom)
Sortida: Davant de la pedrera de Montmaneu, antiga N-II al costat dret (sentit Cervera-Igualada)
Ruta circular: Pedrera de Montmaneu, Font de la Mussa, Cal Tolosa, Cal Marcó, Carbasí, Cementiri de Carbasí, Pla de l’Aliga, Hostal del violí, pedrera de Montmaneu
Distància aproximada: 6 km
Dificultat: fàcil

rosella-1

PEIN Carbasí (Pla d’Espai Naturals)
L’espai de Carbasí reuneix un conjunt d’obagues del sector de la Panadella, entre l’Anoia i la Segarra, riques en vegetals submediterranis. En aquest cas els roures perden importància i només són freqüents en el sotabosc de les magnífiques pinedes de pinassa (Pinus nigra sp. salzmanii). Aquestes pinedes de pinassa probablement són, en part, resultat de la substitució de la roureda submediterrània del Violo-Quercetum fagineae, que te aquí una riquesa i exuberància que rarament es retroba en terres més meridionals. L’estrat arbustiu i herbaci d’aquestes pinedes és ric en plantes de l’Europa Central, així per exemple cal destacar la gran abundància del grèvol (Ilex aquifolium) -una planta protegida per la llei que assoleix en aquesta localitat un dels límits meridionals de la seva àrea de distribució- i la presència d’espècies molt poc freqüents en aquestes contrades, com l’auró blanc (Acer campestre), el xuclamel xilosti (Lonicera xylosteum), el Lithospermum pupurocoeruleum i tantes d’altres. Si el bosc desapareix predominen els prats mediterranis muntanyencs de fenàs de marge i jonça (Brachypodio-Aphyllantheum). Les plantes submediterrànies que viuen en aquestes posicions extremes necessiten de la protecció del bosc, i la desaparició d’aquest significa el seu desplaçament en benefici dels vegetals mediterranis propis de les comunitats obertes.
Carbasí presenta, doncs, l’interès de reunir en una superfície reduïda un nucli de vegetació forestal característica del paisatge de l’altiplà segàrric, dedicat intensament als conreus de secà. Més a ponent de l’espai, predomina un paisatge totalment mediterrani, progressivament més sec i continental. L’interès d’aquest espai, des del punt de vista faunístic, rau en les seves comunitats ornítiques ben representatives de la zona. Destaca l’abundància d’alguna espècie d’ocell rapinyaire, com ara l’astor, que assoleix una elevada densitat (no només a l’espai estricte, sinó a l’àrea general on és immers). Inclou els termes de Montmaneu i Argençola.

Read Full Post »

El Trill Associació Cultural del Terme d’Argençola organitza una sèrie de caminades sota el nom de “Matinals del Trill 2013″.
MATINALS-DEL-TRILL-2013

RUTA PER LA RIBERA d’ONDARA
Data: diumenge 28 d’abril de 2013
Hora: 8 h del matí (obert a tothom)
Sortida: Brianço (sortida poble), sortida prèvia a 3/4 de vuit  d’Argençola.
Ruta circular: Brianço, Montlleó, la Rabassa, Plans de Montpalau, ermita de la Mare de Déu de la Providència, el Mas Claret, Timor, coll del Carro, Brianço.
Distància aproximada: 14 km
Dificultat: fàcil

Montlleó-1

“Resulta que Montlleó és un poble abandonat. Totalment deshabitat.

És un nucli petit, amb cases que s’enrunen i fan munts de pedres. L’herba creix poderosament al carrer i dins els quadrats que fa poc temps encara eren cases. Veig dues inscripcions: “Domo rectoris”. Hi ha una gran bóta de vi. I en una paret: “No adminjes al meu dina”. Una frase sorprenentment viva en aquest poble mort.

L’església està pràcticament intacta, i la porta és oberta.

Hi entrem. La llum del dia d’agost no ens permet, força estona, distingir l’interior, A poc a poc es dibuixa una escala, perquè la planta de l’església està a nivell inferior. Baixem, amb certa precaució. Hi ha la imatge, hi ha un llibre, i tot plegat fa pensar que l’esgésia ….”

Fragment del llibre: A peu per la Segarra 1962. Josep M. Espinàs

—————————————————————————————————————————————–

Brianço

Situat sobre el turó que domina el torrent que està a la dreta del riu Ondara. Aquest poble era un nucli tancat al qual s’hi accedia mitjançant un portal. Cal assenyalar que una de les cases, concretament Cal Carulla, encara conserva una torre quadrada escapçada i que l’església està dedicada a Sant Salvador. El poble de Briançó era una fortalesa secundària de Montlleó. L’any 1100 fou cedit al bisbe intrús de Vic, Guillem Berenguer, pel seu senyor en Giribert Hug.

La capelleta del poble està dedicada a Sant Salvador i en el dia del Sant se celebra una missa a la capella després hi ha xocolatada a la placeta.

http://www.turismesegarra.com/pobles/brianso.asp

Motlleó

Montlleó, també conegut com Molió, és situat a la costa del tossal del castell de Montlleó, o Mons Ledo (1100). Des d’aquest punt es domina la ribera d’Ondara.
L’església parroquial de Santa Maria de Montlleó conserva força l’estil romànic i consta en la llista de parròquies del bisbat de Vic abans de 1154. Dels tres absis que tenia només se’n conserven dos. L’interior va ser reformat en època gòtica i neoclàssica. El campanar és de principis del segle XIX.

http://www.lasegarra.org/Montlle%EF%BF%BD-206.html

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

La Rabassa

Sembla molt probable que aquest topònim estigui vinculat amb el nom comú que qualifica la part inferior de la soca d’un arbre o d’un arbust i que creix sota terra; en aquesta zona parlar de rabassa es parlar de ceps. Si s’arrenca, es destina generalment a ser cremada. Hi ha autors que parlen també de la possible vinculació amb el mot arrabassada, i per tant la rabassa podria ser el lloc d’una emboscada.

L’església de Sant Cristòfol de la Rabassa, Rabaza o Rabasca va tenir inicialment vers el segle XI la titularitat de parroquial. Ja des de l’any 1685 és sufragània de Santa Maria de Freixenet, i el nucli estava format per un conjunt de 10 cases. Des de 1975 pertany a la diòcesi de Solsona.

http://www.santguim.cat/cat/sant_guim_de_freixenet/la_rabassa

Rabassa-2

Mas Claret

“A Cervera, la persecució va tenir un caràcter essencialment religiós i va estar marcada per l’existència d’un comitè extremadament violent que va actuar tant a dins com a fora de la comarca. L’onada repressiva va iniciar-se el dia 23 de juliol de 1936 i va allargar-se fins el gener de 1937, amb 134 víctimes mortals a la comarca, el 71 per cent de les quals van ser identificades per la seva condició de religiosos. Un esclat especialment violent es va produir l’octubre de 1936 per la matança col·lectiva de 20 membres de la comunitat de claretians al Mas Claret.”

Fragment de la guia: Espais de la Rereguarda. Línia L-2. Itinerari pels espais de la Guerra Civil a la Segarra

Mas-Claret-1

Mas-Claret

Mas-Claret-2

Mas-Claret-3

Timor

Timor fou un antic poble del municipi de Sant Antolí i Vilanova, a la comarca de la Segarra, dins l’antic terme de Sant Pere dels Arquells. El poble estigué centrat en el castell de Timor (actual masia dita la Torre de Timor) i en l’antiga església parroquial de Sant Jaume, a la dreta del riu d’Ondara.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Timor_(Segarra)

MAPAFotos: Jaume Enrich

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »