Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘*Matinals 2013 (rutes)’ Category

Fotos: Jaume Enrich

Anuncis

Read Full Post »

El Trill Associació Cultural del Terme d’Argençola organitza una sèrie de caminades sota el nom de “Matinals del Trill 2013″.

MATINALS-DEL-TRILL-2013

RUTA LA SERRA DE LA BRUFAGANYA
Dia: diumenge 29 de desembre de 2013
Sortida: Sant Magí de la Brufaganya
Hora: 9 h del matí (sortida d’Argençola 8,30 h)
Ruta: Sant Magí de la Brufaganya, Capella de les Fonts,  Barranc de la Fou, Rocamora, Sant Jaume de Rocamora, Plans de Rocamora, Coll del Llop, Solans de la Teuleria, Puig de les Creus (923m), Viladeperdius, la Clotada de les Pedrisses, Clot de l’Àngel, Masia de les Fonts, Sant Magí de la Brufaganya.
Dificultat: mitjana (13 km)
Sant-Magí
IMAG0957

Sant Magí de la Brufaganya
El famós santuari de Sant Magí de la Brufaganya pertany al municipi de Pontils. Es troba situat en una vessant del Puig de Creus, en una vall formada per les serres del Pany i de la Brufaganya.
El santuari existia ja l’any 1234 i fou molt popular a partir del segle XIII. Segons explica la tradició, hi féu penitència Sant Magí, màrtir de la ciutat de Tarragona.
L’any 1063, fou cedit als dominicans de Santa Caterina de Barcelona, que hi fundaren un convent de cinc membres, els quals s’encarregaven de fomentar-hi la devoció i el culte.
A ells es deu la construcció de la Capella de les Fonts, situada al centre de la vall que, segons la tradició, féu brollar Sant Magí per calmar la set dels seus perseguidors. També construïren les capelles de Sant Domènech i de la Salut, que, juntament amb les coves del Penitent, donaren un nou atractiu al santuari.
L’any 1073, Tomàs Ripoll, mestre general de l’Orde, va fer construir l’actual església del santuari, construcció d’estil barroc-neoclàssic, amb tres capelles per banda i un petit campanar a cada costat de la façana.
Els dominicans foren exclaustrats l’any 1835, però el santuari continuà com a parròquia de la rodalia, en especial de Poblet de Rocamora. Per aquest motiu se l’anomena sovint Sant Magí de Rocamora.
Actualment, és encara un lloc de trobada i de devoció popular. Cada any hi té lloc un aplec per la festivitat de San Magí, el dia 19 d’agost.
http://www.pontils.altanet.org/santmagidelabrufaganya.php

IMAG0946

IMAG0955

Sant Jaume de Rocamora
Descripció: Es tracta d’un edifici originàriament d’estil romànic, d’una sola nau, amb capçalera quadrada, coberta de fusta i porta adovellada oberta en el mur de migdia, prop de l’angle sud. Aquest edifici va patir diverses reformes al llarg dels segles posteriors. Així, durant els segles XII-XIII es procedí a substituir la coberta originaria de fusta per una volta de canó, lleugerament apuntada, fet pel qual calgué reforçar els murs perimètrics de l’edifici. Durant el segle XIV es construí una nova capçalera de planta quadrada, coberta amb volta de creueria i es procedí igualment a obrir una nova porta a l’alçada del presbiteri, fet que implica l’anul·lació de la porta romànica original. La volta de creueria presenta una clau amb escut heràldic, probablement dels Guimerà. Els murs del presbiteri encara conserven restes de decoració pictòrica en forma de franges vermelles.

IMAG0953
Resenya històrica: Les primeres noticies documentals referents a Rocamora corresponen a la segona meitat del segle XII, i per elles coneixem algunes de les famílies que disfrutaren de drets en el seu àmbit. Els Montargull, feudataris dels Cervelló i dels Puigverd a diferents indrets de la Conca de Barberà, l’any 1168 tenien diferents prerrogatives tant a Rocamora com a Brufaganyes, ja que pel testament de Guillem, aquestes varen passar al fill gran del testador. També els Clariana posseïren drets directes al terme i castell; els trobem documentats l’any 1174, fent donació al monestir de Sant Cugat del Vallès d’un mas emplaçat dins aquesta circumscripció. En el testament de Berenguer de Clariana, l’any 1193, aquest s’anomena senyor del lloc i castell de Rocamora, entre d’altres. La definició d’un tros de terra de la Comanda Hospitalària de Sant Valentí de les Cabanyes al Penedès, feta per Ramon de Tous i la seva muller Ermessen l’any 1178, va encetar tot un seguit de concessions als hospitalers, que culminaren amb la venda feta a la Casa de Sant Valentí de l’heretat de Brufaganyes, durant el segle XIII. L’any 1196 féu testament Pere de Rocamora, i per ell podem documentar per primera vegada l’existència de l’església de Sant Jaume: s’establí que una part de la dècima que el testador posseïa a Rocamora, i que després de la mort de Pere havia d’heretar el seu fill Guerau, juntament amb la resta de les propietats del seu pare, passés a l’església del lloc. L’església de Sant Jaume es documenta de nou a mitjan segle XIV, entre la resta d’esglésies del bisbat de Tarragona, contribuint al pagament d’una dècima papal de 15 sous per part del seu rector. L’edifici romànic, en aquest moment no deuria estar en massa bon estat, o almenys el visitador de la diòcesi ho va considerar així, excomunicant els jurats de Rocamora per haver negligit les seves ordres: fer obres i comprar els ornaments necessaris. El mes d’abril de l’any següent els va retirar la pena, cosa que porta a suposar que les reformes foren dutes a terme. No podem determinar si la reforma que acusa l’edifici en la part del presbiteri es correspon amb l’ordre del visitador diocesà. L’ampliació de la capçalera de l’església fou segurament el resultat d’una iniciativa particular, ja que la clau de la volta de creueria que la cobreix ostenta un emblema heràldic. L’any 1401, i per la manca de recursos de la parròquia, fet agreujat segurament pels estralls que produïren les mortaldats del segle XIV, l’arquebisbe tarragoní va dispensar al rector de Rocamora la seva Residència a l’indret; finalment, a finals del segle XV, la parròquia de Rocamora fou unida al Santuari de Sant Magí de la Brufaganya, on acabà establint-s’hi una comunitat dominica.
http://patrimoni.serviconca.org/monuments/detall.php?id=271

Viladeperdius
Llogaret situat al nordest de Santa Perpètua, damunt dels plans de Vilaperdius, que dominen per l’esquerra l’engorjat curs del torrent de Sant Magí, des de Montalegre fins a la confluència amb el Gaià a Pontils. El lloc, dins el terme de Santa Perpètua, pertanyia al monestir de Sant Benet de Bages, el qual el donà el 1068 a poblar a una família, amb l’obligació de construir-hi una torre. Al segle XVI, existia ja l’església de Santa Maria, i amb el temps esdevingué una quadra.

IMAG0960 IMAG0963 IMAG0964

Read Full Post »

Read Full Post »

Read Full Post »

El Trill Associació Cultural del Terme d’Argençola organitza una sèrie de caminades sota el nom de “Matinals del Trill 2013″.

MATINALS-DEL-TRILL-2013

RUTA CICULAR SANTA PERPÈTUA DE GAIÀ
Dia: diumenge 27 d’octubre de 2013
Sortida: Santa Perpètua de Gaià
Hora: 9 h del matí (sortida d’Argençola 8,30 h)
Ruta: Santa Perpètua de Gaià, la Llunesa, olivers del Soler, planells del Polvorer, el Corralet, moli de Seguer, riu Gaià, la Fábrica, estret de Roques Altes, molí de l’Andreu, camps de l’Andreu, Santa Perpètua de Gaià.
Dificultat: mitjana / baixa (9 km)

octubre-2

Foto: Jaume Enrich

Santa Perpètua de Gaià és un nucli de població que pertany al municipi de Pontils, a la Conca de Barberà. Està situat al peu del turó des d’on el castell de Santa Perpetua de Gaià domina una part de la vall del riu Gaià, a 578 m altitud. Del castell, bastit l’any 976, cal destacar-ne l’esvelta torre, d’interior triangular. Al seu costat s’aixeca l’Església de Santa Perpètua de Gaià.
Fins al 1995 va donar nom al municipi. El seu nom originà la llegenda de Santa Perpètua de Gaià.

Perpètua de Gaià és una figura llegendària, originada segurament per explicar l’advocació de l’Església de Santa Perpètua de Gaià i donant lloc a una duplicació de personalitat hagiogràfica. En aquest cas, però, es tracta d’una llegenda totalment fantasiosa, sense cap fonament històric i amb trets típics del folklore. Segons Joan Amades, la santa era venerada el 12 de setembre, però no figura en cap santoral ni martirologi.

FOTO-1

Foto: Jaume Enrich

Llegenda

Perpètua va néixer al castell de Gaià, que en prengué el nom, i era filla del senyor del castell. De gran bellesa, va atreure molts pretendents, però ella es volia consagrar a la vida religiosa i els refusà. Un d’ells, molt ric i arribat d’un país llunyà, quedà fascinat per la seva virtut i, malgrat el refús, es quedà a viure prop d’ella, per imitar-la en la seva vida cristiana.

Quan Perpètua quedà òrfena va repartir el seu patrimoni entre els pobres. El cavaller va fer el mateix i donà la seva fortuna als necessitats. El cavaller tornà a la seva terra per vendre les seves terres i, en tornar, trobà que Perpètua havia ingressat al monestir de Vallbona de les Monges. Quan el cavaller va donat en caritat tot el que tenia se li va aparèixer el diable i li va prometre que li donaria tot l’or que volgués si passats set anys li lliurava la seva ànima. El cavaller va pactar amb el diable, ja que preferia tenir quelcom per repartir entre els desfavorits i ajudar-los.

Quan estava a punt d’acabar-se el plaç donat pel dimoni, el cavaller va anar a veure Perpètua al monestir de Vallbona i li explicà el cas. Ella se’n va compadir i l’acompanyà, i quan el diable arribà per endur-se l’ànima del cavaller ella li mostrà la creu i el diable marxà esporugit i amb les mans buides.

El cavaller es féu monjo al monestir de Poblet i la monja visqué a Vallbona i morí en llaor de santedat, essent-hi venerada a la seva mort. El castell prengué llavors el nom actual.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Llegenda_de_Santa_Perp%C3%A8tua_de_Gai%C3%A0

Bibliografia:
Joan Amades. Costumari català. Vol. V, p. 98-99.

Read Full Post »

Read Full Post »

El Trill Associació Cultural del Terme d’Argençola organitza una sèrie de caminades sota el nom de “Matinals del Trill 2013″.

MATINALS-DEL-TRILL-2013

RUTA LA BRAMA A LA SERRA DEL BOUMORT
Dia: dissabte 28 de setembre

Sortida: La Panadella
Hora: 7 h del matí
Ruta: del coll de Llívia a l’obaga de Carreu, Plan de Riba, cresta de Carreu (1.738 m), pas de Castellnou, descens pel vessant N de la muntanya, amb retorn al coll de Llívia.
Temps aproximat: 3,30 h
Dificultat: mitjana
Durada: tot el dia

Coll de Llívia (1.481 m), entre la Serra de Carreu al S i el massís principal del Boumort al N. Important cruïlla de pistes, accessible amb vehicle per pista des de  Coll de Nargó per el  coll de Boixols, des de la  Pobla de Segur i també d’Organyà per Montanissell. També s’hi arriba des de la Coma d’Orient i el refugi del Boumort. En surt un altre piste en direcció S, que puja a una clariana, i que cal seguir, és el començament de la nostra ruta, en forta pujada. Font: “La serra del Boumort i muntanyes veïnes” Manuel Cortès Ribelles, Col·lecció Azimut / Cossetània Edicions
MAPA
 
Programa de la sortida:
– 7 h. Sortida Panadella
– 9,30 h. Caminada pel Boumort
– 2 h. dinar (pícnic) a la Font de la Menta
– A la tarda bolets i brama
– Al vespre tornada
boumort-1

La Brama del cérvol

L’època de la brama comença a mitjans setembre i finalitza a mitjans octubre. Durant aquest període els mascles es disputen les femelles i creen els seus propis harems, bramant constantment i marcant el territori amb secrecions glandulars i d’orina i rascant els troncs amb la cornamenta.
A l’època de la brama els individus dominants desenvolupen una intensa activitat per mantenir unit l’harem. Per tant, durant aquesta època no paren de perseguir-se i lluitar amb la resta de mascles competidors, fet que els acaba provocant un desgast notable al final de la temporada del zel.
Els mascles més joves i els individus més dominats, s’esperen fins al final de la brama (moment en què els exemplars dominants estan molt desgastats) per cobrir alguna femella tardana.
Cal tenir en compte que el zel de les femelles té una durada molt curta, essent receptives només durant 24 hores.
Cap a mitjans d’octubre, la intensitat del zel dels mascles es redueix i les femelles comencen a abandonar els harems per tornar a ajuntar-se amb altres femelles fins a la tardor següent.
Els mascles més joves i els individus més dominats, s’esperen fins al final de la brama (moment en què els exemplars dominants estan molt desgastats) per cobrir alguna femella tardana.
Cal tenir en compte que el zel de les femelles té una durada molt curta, essent receptives només durant 24 hores.
Cap a mitjans d’octubre, la intensitat del zel dels mascles es redueix i les femelles comencen a abandonar els harems per tornar a ajuntar-se amb altres femelles fins a la tardor següent.
http://www.lleidatur.com/Turisme/Visita/Boumort/175.aspx

IMAG0815

Read Full Post »

Older Posts »