Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘*Matinals 2012 (rutes)’ Category

Argençola - El Trill

El Trill Associació Cultural del Terme d’Argençola organitza cada últim diumenge de mes, una serie de caminadas sota el nom de “Matinals del Trill 2012″.

Data: diumenge 1 de juliol
Sortida: Clariana (entrada poble)
Hora: 8 h del matí (obert a tothom)
Ruta: Clariana, Pla de Flix, la Caseta, Cal Mingo, Cal Rosich, les Costes, Forn de Calç, Cal Porcater, Clariana.
Distància aproximada: 14 km
Dificultat: fàcil
Cal portar crema solar, força aigua i gorra.

el trill

El GR 7 és un Sender de gran recorregut que parteix d’Andorra fins l’estret de Gibraltar. Com a sender de gran recorregut està balisat amb senyals roigs i blancs. Es tracta del primer sender d’aquest tipus que es va senyalitzar a l’Estat espanyol (es va iniciar al 1974). Té un recorregut que discorre paral·lel a la línia de costa del Mediterrània, però allunyat de vora mar. Forma part del sender europeu E-4 (Tarifa-Esparta); després de creuar França i Andorra (en ambdós països també té la referència de GR 7), entra a Catalunya per La Farga de Moles, creua el Principat i continua pel País Valencià, Múrcia i Andalusia fins arribar al cap de Tarifa, a prop d’Algesires on finalitza el recorregut.

eltrill

Foto: Jaume Enrich

Recorregut a Catalunya

La Farga de Moles (Lleida) – Anserall – La Seu d’Urgell – la Bastida d’Hortons – Fórnols – Tuixent – Coll de Port – La Coma – Sant Llorenç de Morunys – Lladurs – Olius – Solsona – el Miracle – Santuari de Pinós – Sant Pere Sallavinera – Rubió – Clariana – Bellprat – Pontils – Vallespinosa – Cabra del Camp – Miramar – Lilla – Vilaverd – La Riba – Mont-ral – la Mussara – Arbolí – Puigcerver – Coll de la Teixeta – l’Argentera – Colldejou – Coll de Guix – Llaberia – Coll de Montalt – Tivissa – Rasquera – Benifallet – Paüls – Mont Caro – Casetes Velles – Refugi Font Ferrera (GR 8) – Fredes (Castellò).

Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/GR_7

Anuncis

Read Full Post »

Argençola - el trill

El Trill Associació Cultural del Terme d’Argençola organitza cada últim diumenge de mes, una serie de caminades sota el nom de “Matinals del Trill 2012″.

Data: diumenge 27 de maig
Sortida: Porquerisses (plaça del cementiri)
Hora: 9 h del matí (obert a tothom)
Ruta: Porquerisses, Turó del Magre, Torre de Vilalta, Montfalco el Gros, Porquerisses.
Distància aproximada: 14 km
Dificultat: mitjana (fortes pujades i baixades)

el trill

Porquerisses

Porquerisses es un petit llogaret d’una vintena de cases amb uns trenta habitants, que pertany jurídicament des de 1857, al municipi d’Argençola, a la Comarca d’Anoia.

Es troba a 17 kms al oest d’Igualada, a 7 km al est de La Panadella i a 81 km de Barcelona i a 82 de Lleida.

El poble es travessat longitudinalment per l’antic Camí Ral, una via reconeguda pel Camí de Sant Jaume en la seva ruta de Montserrat a Logroño i que dista 1067 km fins a Santiago de Compostela. El mateix camí va ser posteriorment el punt kilomètric 541 de la N-II, que al 1972 fou desplaçada al nord del nucli i que cap al 2004 ha estat reemplaçada, mes al nord encara, per l’autovia A-2, amb una rotonda i accessos al punt kilomètric 537.

Dades històriques

Segons dades de l’arxiu del Bisbat de Vic, l’any 1365 es feia esment de l’existència de dos focs al lloc, al cens de 1497 anota 5 famílies , al 1553 en parla de 10 famílies, al 1685 data 7 cases, al 1830 diu que hi viuen 69 persones, al 1981 es parla de 20 famílies i al cens del 2006 reporta 41 habitants. Segons les mateixes dades, diferents fogatges feien referència a cognoms com Alberada, Alosa, Ballestal, Barberà, de Caldes, Ferrer, Guaschó, Janer, Sclau, Siquer, Sochentes (de), Tixedor, Torrent, Tota, Vaçiana, Vall (ça).

Porquerisses va pertànyer des del 1250 a l’Ordre Hospitalària de Sant Joan de Jerusalem i primerament fou dependent de la comanda de Cervera; i des del segle XVIII fins al primer terç del XIX a la de Barcelona, formant part del gran priorat de Catalunya fins a l’extinció de l’ordre. Entre 1580 i 1587 Fra Agustí d’ Argençola i Montmar (originari d’ Argençola) fou Gran Prior de Catalunya de l’Ordre de Sant Joan de Jerusalem que llavors disposava de gran part de les cases hospitalàries de la extingida Ordre dels Templaris. La comanda de Cervera comptava al moment de la desamortització del l’any 1848 entre d’altres propietats d’un terreny amb bosc i un molí fariner a Porquerisses.

A mitjan segle XVIII, el camí reial entre Igualada i Cervera, especialment a partir de Jorba, era considerat per les autoritats com intransitable i un dels pitjors de Catalunya, i el seu accidentat recorregut ens és descrit l’any 1716 pel naturalista Joan Salvador: “Passàrem a Jorba per mal camí, i després de tres hores nos quedàrem a Santa Maria. Lo dia 15 passàrem un llogaret anomenat Porquerisses i continuant sempre un camí pedregós i desert, pujàrem a Montmaneu, essent la pujada molt mala i ab graonada”. (Torres i Ribé)

Com a curiositat retraurem que el Baró de Maldà, Rafael d’Amat i de Cortada, va deixar manuscrites les seves impressions en passar pel camí ral de l’Anoia i segons el text de les «Excursions per Catalunya i el Rosselló en l’últim quart del segle XVIII» (CEC. 1919), explica que «passat Jorba, se passa per un llogarret, el qual s’anomena Santa Maria; después ve lo de Porquerisses, qual nom cal molt adequat a dit poble, per lo rònec i fumat i per les porqueries que honn, troba a cada pas i molts fangs en temps de pluges. Lo carrer és apte per a trancar-se la nou del coll». (Torres i Ribé)

A l’esquerra de la riera de Santa Maria, a un nivell ben enlairat, hi hagué el molí de Porquerisses. Es conserva una part del casal, amb el carcavà excavat a la roca, una volta gòtica, el pou i restes de la bassa, com també una gran llinda de pedra datada el 1791. Dit també el Molinot.

L’historiador Yom Tov Assís (Aleppo, Siria, 1942), en Jews of Santa Coloma de Queralt (H¡Jerusalem, 1988), estudi econòmic i demogràfic d’una petiita comunitat jueva del segle XIII, escriu:” Pañeros más importantes fueron posiblemente Jocef y Vidal Franc, especialmente en la importación de paños franceses. Tenían relaciones comerciales (1298) con cristianos de Santa Coloma, Cervera, Montblanc, Les Roques, Sant Gallart, Pontils, Talavera, Aguiló, Porquerisses, Pavía, Argensola y el entorno de Queralt. (Ernest Vallhonrat i Llurba)

La desamortització de Mendizabal. Comandes desamortitzades: La Comanda de Cervera comptava en el moment de declarar-se la Desamortització, amb setze finques subhastades entre els mesos de maig i desembre del mateix any 1848, ubicades als termes de l’Ametlla i Cervera. Es tractava de terra campa, amb boscos i un molí de farina a Porquerisses, tot això sumava un total de vuitanta-un jornals distribuïts en petits lots.

Els beneficiaris d’aquestes ofertes foren: Miquel Llovet, Antoni Roig, Josep Llovet, Joan Font, Ramon Roig, Ramon Bonet, Josep Salvador i Magí Salvador, tots pagesos de l’Ametlla de Segarra. Remataven les diferents finques a subhasta de Lleida, el mes d’abril de 1849, pagant en metàl·lic i en vint pagues.

Font: www.porquerisses.com

Ruta:

Sortirem de la plaça davant del cementiri de Porquerisses. Clicar

0 km Jaciment església de Sant Marc

L’església presenta dues fases constructives, la primera correspon a la construcció d’una església romànica, i la segona a una ampliació del segle XVI, en la que es va duplicar l’espai interior i es va construir una petita capella. Sembla, segons els resultats de l’excavació, que quan es va construir l’església, l’espai ja havia estat utilitzat amb anterioritat com a necròpolis. A l’exterior del recinte, i tocant a la banda nord, es van documentar dues sitges, que es poden atribuir al període cronològic del Bronze antic. Es tracta d’una església, de planta irregular que conservava uns murs amb una alçada entre 20 i 80 cm, i una amplada també variable que arriba fins a 1’30 m. La nau romànica primitiva era orientada en sentit est/oest, i a aquesta estava associada una construcció d’època moderna per la seva banda nord.

Font: Jordi Seró i Ferrer. (Mapa Patrimoni de la Diputació de Barcelona)

3,83 km. Castell de Vilalta

Castell bastit a mitjans del segle XI, quan es va repoblar aquesta zona.

9, 00 km. Montfalcó el Gros

10, 00 km Sant Pere de Montfalcó el Gros

El Trill

Foto: Albert Esteves, 2009, http://www.poblesdecatalunya.cat

Situada prop del nucli de Montfalcó, del qual en va ser l’església parroquial abans de passar a ser sufragània de Veciana, cap als segles XIII-XIV. Està documentada des de l’any 1065. L’edifici, conservat en molt bon estat, és una obra romànica del segle XII, alterada amb posterioritat amb el sobrealçat de l’absis i l’escurçament de la nau per la banda de ponent, on s’hi va alçar un campanar de doble espadanya. La porta està situada al cantó sud i és d’arc de mig punt, adovellada. Exteriorment, es veuen només els murs nus, fets amb carreus de mida mitjana, només desbastats i sense cap ornament.

Font: www.poblesdecatalunya.cat

14 km Porquerisses

Read Full Post »

Argençola - la goda

El Trill Associació Cultural del Terme d’Argençola organitza cada últim diumenge de mes, una serie de caminadas sota el nom de “Matinals del Trill 2012″.

RUTA  DE LES FONTS, PELS VOLTANTS DE LA GODA
Data: diumenge 29 d’abril

Sortida: La Pobla de Carivenys (plaça del Pou)
Hora: 10 h del matí (obert a tothom)
Ruta: la Pobla de Carivenys, l’Alzinar, estela funerària, Cal Pere, Cal Quildo, Font dels Pobres, Creu de Barràs, Tossa de la Bovera, Font del Senglar, Font dels Cirerers, Font dels Xiprers, Font del Requesens, Font de l’Om, Font de Dalt, Font del Camí, Font dels Noguers, la Pobla de Carivenys.
Distància aproximada: 10 km
Dificultat: fàcil

la goda

O km Sortirem de la plaça del Pou, direcció sud est per darrera de les cases de l’entrada a la Pobla de Carivenys.

790 m Carretera Igualada – Santa Coloma, la travessem i seguim el camí que ens portaria fins la Goda.

1,18 km Agafem el camí de l’esquerra.

1,34 km Revolt molt pronunciat, fita de pedres, agafem sender en forta baixada.

1,51 km La sendera arriba a un camí, seguim direcció a la riera de la Goda.

1,5 km Deixem a l’esquerra la casa de l’Alzinar.

1,76 km Estela funerària

la goda

2,43 km Cal Pere

2,70 km Cal Quido

2,98 km Creuament de camins, agafem a la dreta, direcció a la Creu de Barràs

la goda

4,79 km Font del Pobres

5,00 km Creu de Barràs
Creu de terme que actualment sols conserva original el peu i el pilar. El capitell està mutilat però encara permet visualitzar unes inscripcions que fan referència al rector Aguiló i la creu de ferro també esta mutilada. La base de la creu es troba sobre un petit mur de pedra, és quadrada i el fust de la columna és octogonal. En el capitell s’hi distingeixen el cos d’unes figures entre unes sanefes verticals compostes de fulles en espiga.

Seguim a la dreta, per la pista asfaltada direcció a Aguiló.

5,29 km Agafem un trencall a la dreta, deixem la pista.

5,88 km Arribem fins la carretera d’Igualada a Santa Coloma i a la dreta seguim per un camí, forta baixada.

la goda

6,15 km Font del Senglar

6,42 km Trencall a la dreta

la goda

6, 48 km Font del Cirerer, d’aquest punt caldrà retornar a l’anterior trencall i seguir per la dreta.

7,63 km Trencall, anem cap a la dreta.

7,90 km Font dels Xiprers

la goda

8,08 km Font del Requesens, Font de l’Om, Font de Dalt, Font del Camí…

la goda

8,24 km Font dels Noguers, seguim el camí i quan s’acaba agafem una sendera fins a trobar el camí de la Goda.

la goda

8, 84 km Camí de la Goda a l’esquerra

9,38 km Tornem a retrobar el camí que hem deixat de baixada al km 1,3.

10 km La Pobla de Carivenys

Nota: totes les fonts d’aquesta ruta pertanyen al terme d’Argençola.

Read Full Post »

El Trill

El Trill Associació Cultural del Terme d’Argençola organitza cada últim diumenge de mes, una serie de caminades sota el nom de “Matinals del Trill 2012″.

RUTA SEPULCRE MEGALÍTIC DELS  PLANS DE FERRAN

Data: diumenge 25 de març
Sortida: Argençola (bàscula)
Hora: 9 h del matí (obert a tothom)
Ruta: Argençola, Plans de Ferràn, Sepulcre Megalític dels Plans de Ferran, Argençola
Distància aproximada: 20 km
Dificultat: mitjana

A començament de l’Edat del Bronze l’home deixa de viure a l’aire lliure o en abrics i comença a establir-se en valls que possibiliten el conreu, en poblats formats per cabanes circulars. És el moment que comença a mesurar el temps mitjançant l’observació atenta del sol i de les estrelles. La població creix i s’inicien els canvis socials, polítics i religiosos que havien de menar a la civilització urbana. Així les creences a l’entorn de Més Enllà, van fer que els seus monuments sepulcrals, anomenats dòlmens, i els ritus funeraris formessin part indestriable de la vida quotidiana. Testimoni d’aquest període que abasta entre els IV i II mil·leni aC. són aquestes grans tombes monumentals.

El sistema per a la seva construcció es basava en l’arrossegament dels bloc de pedra amb cordes fins a un talús de terra; una vegada a dalt es deixava caure la llosa verticalment dins d’un forat fet prèviament i es falcava amb pedres i terra. Així es muntava la cambra i amb la mateixa tècnica del talús es situava la pedra de la coberta.

El sepulcre Megalític dels Plans de Ferran és de tipus petit quadrangular i tancat, format per una llosa de capçalera, i una a cada costat formant els laterals, dues de més petites com a tancament i la de la coberta que conserva un gravat en forma de creu, d’època incerta. És un sepulcre múltiple, en el qual es van enterrar fins a 9 individus, acompanyats de vasos ceràmics i objectes d’ornament. És del Bronze antic-mitjà i per tant corresponent al II mil·leni aC.

Observacions: Actualment hi ha controvèrsia sobre la propietat del Dolmen. Uns estudis de delimitació entre termes municipals duts a terme per la Generalitat han revelat que el sepulcre està a la comarca de la Conca de Barberà i no a la de l’Anoia. El sepulcre megalític, conegut com Plans de Ferran, fins ara localitzat a Argençola, es troba en realitat dins dels límits de Santa Coloma de Queralt. És a dir, el monument funerari ha passat de la demarcació de Barcelona a la de Tarragona.

Font: Mapes de patrimoni cultural de la Diputació de Barcelona.  Autor: Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P.

Read Full Post »

Argençola - el trill - associació cultural del terme d'argençola

El Trill Associació Cultural del Terme d’Argençola organitza cada últim diumenge de mes, una serie  de caminades sota el nom de Matinals del Trill 2012″.

RUTA CAMÍ VELL

Data: diumenge 26 de febrer
Sortida: Argençola (bàscula)
Hora: 9 h del matí (obert a tothom)
Ruta: Argençola, pou de gel, Font dels Verdaguers, Mas Figuera, Font de Mas Figuera, barraca dels Ermassots, barraca de la Marxanta,  Clariana, camí vell, costa del correu mort, pla de l’Escalivada, cabana de volta de la vinya del Magines, plana Gallina, Cal Jepet del Pous, Cal Sebastià,  Argençola
Distància aproximada: 9 km
Dificultat: fàcil

FOTO JAUME ENRICH

Font de Mas Figuera

Clariana és un petit nucli de població del terme d’Argençola a la comarca de l’Anoia.
Està situat a l’est del terme municipal i al 2005 tenia 36 habitants. Una carretera local comunica el poble amb la N-II. La base de la seva economia és la ramaderia i l’agricultura de secà. És el segon nucli històric del terme, força allunyat del nucli principal. S’hi pot accedir per carretera des d’Igualada/Sant Martí de Tous o des d’Argençola o bé, per camí rural, des de Jorba.
El lloc va ser repoblat a la fi del segle X per Eldemar de Clariana, fill dels vescomtes de Girona. Fins al segle XIV va ser possessió del monestir de Sant Cugat. Està centrat per l’església de Santa Maria, al costat de la qual hi ha l’antiga rectoria, ara convertida en casa de turisme rural. Al voltant hi ha unes quantes cases, molt restaurades, i als encontorns diverses masies esparses i les restes del castell.

el trill

Barraca de la Marxanta

Santa Maria de Clariana
Està documentada des de l’any 1002 i ja en aquella època depenia del monestir de Sant Cugat del Vallès, per donació dels primers senyors del castell. L’edifici actual es pot datar al segle XVII, encara dins la tradició tardogòtica. Té una sola nau coberta amb voltes de creueria. El portal és de mig punt, adovellat. El campanar i l’atri són fruit d’una reforma moderna. A l’interior es conserva una pica baptismal que podria ser d’època romànica.

Read Full Post »

Argençola - el trill - associació cultural del terme d'argençola

El Trill Associació Cultural del Terme d’Argençola organitza cada últim diumenge de mes, una serie  de caminades sota el nom de “Matinals del Trill 2012”.

RUTA DE L’ALIGA

Data: diumenge 29 de gener
Sortida: Argençola (bàscula)
Hora: 9 h del matí (obert a tothom)
Ruta: Argençola, la Quinta Forca, Carbasí, Molí de les Vinyes, Argençola
Distància aproximada: 9 km
Dificultat: fàcil

Carbasí és un petit nucli de població de trenta habitants que es troba al nord-est del terme municipal d’Argençola, a la comarca de l’Anoia. Des d’un punt de vista demogràfic, juntament amb els veïnats de Clariana, els Plans de Ferran, Porquerisses, Rocamora d’Argençola, d’Albarells i la Goda pràcticament deshabitats (només segones residències) formen el focus un petit grup de cases inclosa l’església de St. Llorenç d’Argençola, d’estil neoclàssic (s. XIX), construïda prop de la primitiva del segle XI.

Està situat a 775 metres d’alçada sobre el nivell del mar i les seves coordenades exactes són E 369585.5, N 4608010 ( E D50 UTM 31N), la seva longitud correspon a 1º 26′ 1.193 i la seva latitud és 41º 36′ 40.69 (ETRS89 geodèsiques). L’activitat econòmica predominant de la comarca de l’Anoia es centra en l’agricultura i la indústria. Així, una quarta part de l’extensió de la comarca està ocupada per conreus, destacant el conreu de secà, principalment els cereals. Excepte la plana central on es cultiva l’olivera, l’ametller, l’avellaner; la vinya ocupa gairebé en exclusiva els vessants orientats a l’Alt Penedès. D’altra banda, la ramaderia, sobretot la porcina i l’avicultura, constitueix un complement a la seva economia. Per exemple la superfície agrària al 1999 a la comarca corresponia a 1520 km² de terres llaurades, 1 km² a pastures permanents i 1391 km² a terreny forestal. La comarca també té una llarga tradició industrial centrada a la seva capital, Igualada, i a la vall del riu Anoia, destaca la indústria tèxtil, la del cuir i la indústria paperera que són seguides en importància per la metal·lúrgica, el sector alimentari i la construcció. Així doncs, Carbasí és regida principalment per una economia agrària basada en els cereals i la ramaderia.

Si ens centrem en l’espai de Carbasí observem que presenta l’interès de reunir en una superfície reduïda un nucli de vegetació forestal característica del paisatge de l’altiplà segàrric englobant un conjunt d’obagues molt riques en vegetals de caràcter submediterrani, en una de les seves irradiacions meridionals més remarcables. Més a ponent de l’espai, predomina un paisatge totalment mediterrani, progressivament més sec i continental. L’espai de Carbasí reuneix un conjunt d’obagues del sector de la Panadella, entre l’Anoia i la Segarra, riques en vegetals submediterranis. En aquest cas els roures perden importància i només són freqüents en el sotabosc de les magnífiques pinedes de pinassa (Pinus nigra ssp. salzmanii). Aquestes pinedes de pinassa probablement són, en part, resultat de la substitució de la roureda submediterrània del Violo-Quercetum fagineae, que té aquí una riquesa i exuberància que rarament es retroba en terres més meridionals. L’estrat arbustiu i herbaci d’aquestes pinedes és ric en plantes de l’Europa Central, així per exemple cal destacar la gran abundància del grèvol (Ilex aquifolium) -una planta protegida per la llei que assoleix en aquesta localitat un dels límits meridionals de la seva àrea de distribució- i la presència d’espècies molt poc freqüents en aquestes contrades, com l’auró blanc (Acer campestre), el xuclamel xilosti (Lonicera xylosteum), el Lithospermum pupurocoeruleum i tantes d’altres. Si el bosc desapareix predominen els prats mediterranis muntanyencs de fenàs de marge i jonça (Brachypodio-Aphyllantheum). Les plantes submediterrànies que viuen en aquestes posicions extremes necessiten de la protecció del bosc, i la desaparició d’aquest significa el seu desplaçament en benefici dels vegetals mediterranis propis de les comunitats obertes. L’interès d’aquest espai, des del punt de vista faunístic, rau en les seves comunitats ornítiques ben representatives de la zona. Destaca l’abundància d’alguna espècie d’ocell rapinyaire, com ara l’astor, que assoleix una elevada densitat (no només a l’espai estricte, sinó a l’àrea general on és immers).

Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Carbas%C3%AD

Read Full Post »

« Newer Posts