Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘*Matinals 2012 (rutes)’ Category

El Trill Associació Cultural del Terme d’Argençola organitza l’última ruta de la sèrie de caminades “Matinals del Trill 2012″.
Tanquem la porta amb la ruta del senders perduts.

MATINALS-DEL-TRILL-desembre

RUTA DELS SENDERS PERDUTS

Data: diumenge 30 de desembre
Sortida: Clariana (amb cotxes particulars). Sortida a peu camí Clariana a Contrast al trencall de Cal Caseta
Hora: 8 h del matí (obert a tothom)
Ruta: Riera de Clariana, la Pobla de Carivenys (esmorzar), Camí del Sagraments, les Roques d’Aguiló, església romànica de Sant Pere de les Roquesla rasa de Terme, Contrast, Portugal, Cal Gomar, masia de Bellestall, riera de Clariana.

Distància aproximada: 12’5 km

Dificultat: baixa-mitjana

Hi haurà esmorzar per a tothom!!! (pa amb tomàquet i cansalada). Per celebrar l’acabament de les Matinals del Trill 2012.

Hem fet 202 km per conèixer una mica més cada raconada del nostre terme i les comarques que l’envolten.

Per apuntar-se, cal informar-ho a l’e-mail associacioeltrill@gmail.com abans del divendres 29 de desembre.

L’església romànica de Sant Pere de les Roques fou la parroquia d’Aguiló fins el segle XIV. L’edifici constava d’una única nau, coberta amb volta de canó i, capçada per un absis semicircular i tenia una cripta subterrània. Actualment, de la nau tan sols en resta una part, entre la porta d’accés que s’obrí a finals del segle XIX i l’absis, conservant el cimbori. La cripta ha estat saquejada darrerament, quedant visibles des d’una finestra uns sarcòfags de pedra i restes òssies.

Prop del nucli de les Roques d’Aguiló , un petit agrupament d’edificacions corresponents al casal de la família Requesens , de las quals sobresurt una de rectangular de planta baixa, dos pisos i golfes corresponent a una majestuosa edificació renaixentista dels segles XVI-XVII, amb teulada a quatre vessants. Presenta un gran portal adovellat amb un escut i la data de 1586 a la dovella central. Les finestres del segon pis presenten trencaigües motllurats típics del Renaixement. (Font: festacatalunya.cat)

http://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-3190-cat-les_roques.htm

Fotos de la ruta:

1

Foto: Jaume Enrich

2

Foto: Jaume Enrich

3

Foto: Jaume Enrich

4

Foto: Jaume Enrich

Read Full Post »

El Trill tambè ha col·laborat amb la Caminada Igualada Montserrat x la Marató, alguns caminant des d’Argençola

Foto: Andreu Castells

Foto: Andreu Castells

motserrat

Foto: Andreu Castells

motserrat-1

Foto: Andreu Castells

Read Full Post »

El Trill Associació Cultural del Terme d’Argençola organitza cada últim de mes, una serie de caminades sota el nom de “Matinals del Trill 2012″.

el trill

RUTA DE D’ARGENÇOLA A MONTSERRAT

La tradició d’arribar a peu a Montserrat arrenca de l’edat mitjana, quan no hi havia cap altra manera d’acostar-se a venerar la ‘Moreneta’. Des llavors, nombrosos grups de pelegrins pugen a peu un cop l’any a Montserrat.

També era mot comú sota certes circumstàncies, en temps passats, que una persona o família fes el vot (d’una cosa), a la Verge de Montserrat. Així la família es comprometia, per exemple, fent el vot d’anar al santuari de Montserrat a peu cada any si el fill malalt guaria, en record del benefici rebut.

Abans de començar a parlar-vos de la ruta és important que tingueu en compte què necessitem arribar a Montserrat d’una peça, per això us proposem dividir la ruta en tres trams (podeu començar o acabar a diferents llocs), o bé fer la totalitat de la ruta.

Data: divendres 30 de novembre (obert a tothom)

Distància aproximada: 47 km

Argençola – Igualada (20 km)

  • Hora de sortida d’Argençola: 9 h de la nit (per confirmar)
  • Lloc de la sortida: a l’entrada del Poble

Igualada – Can Maçana (17,2 km)

  • Hora de sortida d’Igualada: 2,30 h de la matinada del dissabte 1 de desembre.
  • Lloc de la sortida: Plaça del Mil·lenari (davant col·legi Gabriel Castellà).
  • Lloc de l’esmorzar: Can Maçana 06:30 aprox.

Can Maçana – Montserrat (9,80 km)

  • Hora de sortida de Can Maçana: 7,30 h
  • Hora d’arribada: Al Monestir de Montserrat pels volts 11 h.
  • Cadascú s’ha d’organitzar el transport de la tornada.

Aquest any ens volem sumar a la iniciativa: 2n Igualada-Montserrat per recollir diners per la Marató d’enguany.

El donatiu serà d’un mínim de 8 euros per participant (3€ esmorzar + 5€ donatiu Marató + donatiu extra voluntari). Hi haurà esmorzar per a tothom!!! (pa amb tomàquet i botifarra).

Per apuntar-se, cal informar-ho a l’e-mail associacioeltrill@gmail.com abans del dimecres 28 de novembre.

Santa Maria de la Sala (Jorba – Anoia)

Read Full Post »

El Trill Associació Cultural del Terme d’Argençola organitza cada últim diumenge de mes, una serie de caminades sota el nom de “Matinals del Trill 2012″.

RUTA DE CLARIANA A JORBA

Data: diumenge 28 d’octubre
Sortida: Clariana (entrada poble)
Hora: 8 h del matí (obert a tothom)
Ruta: Clariana, Cal Manuel, Pla del Magre, Cal Saumell, Jorba, Hostal del Ganxo, Pont del Ganxo, enllaç GR-7, Ermita de Sant Julià de les Alzinetes, planta de tractament de residus de Jorba, Sant Narcís, Mas Jordà, Clariana.
Distància aproximada: 13 km
Dificultat: fàcil

jaume enrich

Vista de la conca d’Òdena / Foto: Jaume Enrich

La ruta trancorre per la zona del Pla del Magre, molt coneguda la pedra d’aquest indret, utilitzada per a la construcció (asil del Sant Crist d’Igualada, església parroquial de Sant Pere de Jorba…). La magnífica vista panoràmica des d’aquest indret privilegiat ens descobreix una visió inèdita de la conca d’Òdena.

Per a més informació: http://vigilant-far.blogspot.com/2010/06/el-picapedrer-del-pla-del-magre.html

Jorba / Foto: Jaume Enrich

0 km. Sortida de Clariana, a l’entrada del poble.

875 m. Cal Manuel

4,09 km. Cal Saumell, “al pla del Magre, que mira al nord-est, hi ha una vista excepcional: als peus, Jorba, més enllà la conca d’Òdena, Montserrat, Sant Llorenç del Munt, el Montseny, la serra del Cadí… O sigui, gairebé tots els principals accidents geogràfics del nord de Catalunya”. Font:http://vigilant-far.blogspot.com

5,92 km. Jorba. “El poble s’ha desenvolupat al llarg de la carretera N-II, al peu del Puig anomenat de la guàrdia, en el cim del qual hi havia el castell.
Les primeres notícies que tenim de Jorba són del segle X, moment en què el terme quedava dins dels límits del castell de Tous i de Montbui. Un segle més tard tenim ja notícies del castell. La baronia de Jorba és documentada en el segle XII i pertanyia a Guerau de Jorba. Anys després s’incorporà a la casa dels Cardona.
Durant el segle XV Jorba tenia dos batlles: el baronal i el monacal. El baronal ho era pel castell, en canvi el monacal –que corresponia a l’abadia de Montserrat- ho era de l’anomenada “Quadra de Montserrat” formada entre altres per Juncosa i la Sala.
Quan hi hagué la Guerra de Joan II, el castell de Jorba es va posar al costat de la Generalitat. Va caure en mans dels realistes l’any 1475.
En el segle XVIII, el senyoriu del poble i del terme el tenia el compte d’Aranda, successor dels Rajadell, que tant havien fet per repoblar aquesta zona.
És cap a finals d’aquest mateix segle quan Jorba experimentà una baixa demogràfica important que arriba als 158 habitants l’any 1787.
Les guerres carlines van portar com a conseqüència l’enderroc del castell, ja que servia de caserna de les forces lliberals. L’any 1890 les runes del castell són comprades per la família Muntadas, els fundadors de l’Espanya industrial de Barcelona.
Una infraestructura important, però que mai s’ha arribat a construir, és el pantà de Jorba, que havia d’ésser la solució per proveir d’aigua Igualada i la seva zona immediata. Aquesta obra va tenir el seu primer projecte l’any 1880 i l’últim l’any 1973.
El segle XIX marcarà una pujada demogràfica important, es passarà de 365 habitants l’any 1830 a 767 l’any 1894. Aquest augment es dóna com a conseqüència de la instal.lació d’indústries cotoneres.
L’economia de Jorba havia estat sempre molt diversificada: molins fariners i bataners, agricultura, pedreres, regadiu pel consum familiar, hostals en el camí ral, etc. Aquesta diversificació ha continuat en certa manera fins als nostres dies: pedreres, fàbriques de guix, bòbiles, etc.” Font: http://www.jorba.cat/historia-del-municipi/

8,53 km. Hostal del Ganxo i Pont del Ganxo. Enllaç GR7
9,40 km. Planta de tractament de residus de Jorba. Jorba 1, Jorba 2, Jorba 3 i Jorba 4 en projecte.
10,8 km. Mas Jordà. Va ser construït al segle XV com a residència d’estiu del senyor de Jorba. Al segle XVIII hi hagué un forn de vidre. En aquesta casa hi nasqué fra Francesc de Jorba que va ser provincial dels franciscans entre 1657-1678.
12,6 km. Clariana

Read Full Post »

El Trill Associació Cultural del Terme d’Argençola organitza cada últim diumenge de mes, una serie de caminades sota el nom de “Matinals del Trill 2012″.

argençola

RUTA PER CAMINS DE LA BAIXA SEGARRA

Data: diumenge 30 de setembre
Sortida: amb cotxes particulars d’Argençola (entrada poble), desplaçament fins a Santa Fe de Montfred.
Hora: 8 h del matí (obert a tothom)
Ruta: Santa Fe de Montfred, Turó del Galutxo (833 m), Montargull, Civit, Cal Soler, Ca l’Esteve de Baix, Ca l’Esteve, Sant Miquel de la Portella, Santa Fe de Montfred .
Distància aproximada: 14 km
Dificultat: fàcil

Argençola

Foto: Jaume Enrich

La Baixa Segarra és una comarca natural situada a l’extrem nord-oriental de la comarca de la Conca de Barberà, a l’entorn de la població de Santa Coloma de Queralt i que inclou els municipis del nord-est d’aquesta comarca. Fisiogràficament i econòmicament té molts paral·lelismes amb la Segarra, i de fet en forma la zona sud de l’altiplà; d’aquí li ve el nom. A causa de la diferent orografia i, sobretot, de les deficients comunicacions amb la resta de la Conca de Barberà, s’ha proposat que en constituís una comarca diferenciada.

El territori està situat a una cota mitjana d’uns 700 m, a l’àrea de contacte entre l’extrem meridional dels altiplans de la Segarra, la conca d’erosió de Barberà i la serralada Prelitoral. Pertany a tres conques hidrogràfiques diferents: la de l’Ebre, a través del riu Corb; la del Llobregat, a través de la riera de Clariana, afluent de l’Anoia; i la del Gaià. Els cursos alts d’aquests rius drenen el territori i són els responsables del modelat del relleu.

argençola

Foto: Jaume Enrich

Hi predominen els conreus herbacis de secà, afavorits per l’existència d’àrees planeres, mentre que la vegetació espontània hi és escassa; s’hi trobem, però algunes pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) i pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii). En algunes obagues i fons de vall hi apareixen rouredes de roure valencià (Quercus faginea).

Els municipis que la formen són Pontils, Les Piles, Conesa, Passanant i Belltall, Savallà del Comtat, Llorac, Vallfogona de Riucorb, la part nord de Forès i Santa Coloma de Queralt, que n’és la capital. Fora de la Conca de Barberà, municipis com ara Bellprat i Argençola mantenen lligams significatius amb Santa Coloma, i es poden considerar, doncs, part de la Baixa Segarra.

Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Baixa_Segarra

Argençola

Foto: Jaume Enrich

Read Full Post »

Argençola

El Trill Associació Cultural del Terme d’Argençola organitza cada últim diumenge de mes, una serie de caminades sota el nom de “Matinals del Trill 2012″.

La caminada del mes d’agost l’organitza la comissió de festes de la Pobla de Carivenys i és un acte de la Festa Major 2012 d’aquesta població.

RUTA DE LA POBLA DE CARIVENYS A LES FONTS DE LA GODA

Canvi de data: dissabte 1 de setembre

Sortida: La Pobla de Carivenys (plaça del Pou)
Hora: 8 h del matí (obert a tothom)
Ruta: la Pobla de Carivenys, camí vell a la Goda, les Fonts de la Goda, camí dels Sacraments, la Pobla de Carivenys.
Distància aproximada: 5 km
Dificultat: sortida familiar (molt fàcil)

Un cop acabada la ruta podrem participarem a la Sardina Popular de la Festa Major de la Pobla de Carivenys.

Read Full Post »

Argençola

El Trill Associació Cultural del Terme d’Argençola organitza cada últim diumenge de mes, una serie de caminades sota el nom de “Matinals del Trill 2012″.

Data: diumenge 29 de juliol
Sortida: Argençola (entrada poble)
Hora: 8 h del matí (obert a tothom)
Ruta: Argençola, Rocamora, Sant Jaume de Viladaspis, Font de Cal Mensa, Contrast, Sant Jaume de Contrast, Font del Freixa, Ca la Jerònima, Argençola.
Distància aproximada: 13 km
Dificultat: fàcil
Cal portar crema solar, força aigua i gorra.

Argençola

Rocamora, en ocasions anomenat Rocamora d’Argençola, és un nucli de població del municipi d’Argençola, comarca de l’Anoia.

Està situat a la vall de Rocamora, a ponent d’Argençola, a la dreta del torrent del Molí de les Vinyes. El 1360 tenia 18 focs. Era propietat del monestir de Montserrat. El 1857 s’incorporà al municipi d’Argençola.

Prop de Rocamora, en un turó boscós, hi ha les restes d’una fortificació, coneguda com Sant Jaume de Viladaspis, que podria correspondre a l’antic castell de Rocamora, poc documentat. Tenia planta rectangular i només es conserva una part del mur occidental. Sota la fortificació hi ha restes d’alguns habitatges. Prop seu possiblement hi havia la primitiva església de Sant Jaume, posteriorment traslladada al pla. L’accés és complicat ja que no hi ha cap camí que hi condueixi.

Argençola

Foto: Albert Esteves, 2009 – http://www.poblesdecatalunya.cat

Des del turó es veu una àmplia panoràmica de la vall de Rocamora, amb el poblet de Bellmunt de Segarra al fons.

Al poble hi ha la capella de Sant Jaume de Rocamora d’Argençola documentada des del segle XI. Fou parròquia independent fins al segle XV i després passà a ser sufragània de Bellmunt de Segarra a causa del despoblament del lloc. L’actual edifici sembla ser del segle XVII. La restauració de l’edifici fou inaugurada l’any 1991 pel bisbe de Solsona Antoni Deig. És una capella d’una sola nau, portal de llinda recta, amb motllura, i un campanar d’espadanya.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Rocamora_%28Argen%C3%A7ola%29

Read Full Post »

Older Posts »