Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Agenda d’activitats’ Category

Fotos de la Sophie Holm participan al 1r camp de treball internacional d’Argençola 2013

Anuncis

Read Full Post »

Read Full Post »

cartell-CAP-DE-TREBALL-FINAL
Del 29 de juliol al 9 d’agost de 2013
 
Els proper 29 de Juliol comença a Argençola el 1er Camp de Treball Internacional d’Argençola, que acollirà durant deu dies un total de 12 voluntaris vinguts d’arreu d’Europa (Rússia, Finlàndia, Sèrbia, Itàlia, Catalunya, Turquia i Hungria, entre d’altres). El camp de treball ha estat organitzat conjuntament per l’Associació Cultural d’El Trill (Argençola), l’Ajuntament d’Argençola i el Servei Civil Internacional, i comptarà també amb la participació de voluntaris del municipi. Les entitats organitzadores proporcionen l’acomodament del grup, les despeses de menjar, i les eines de treball.
Els voluntaris combinaran tasques de rehabil·litació de l’entorn natural a la Riera de Clariana i treballs de restauració amb pedra seca durant els matins, amb activitats socials i de descoberta del territori per la tarda-vespre. Entre d’altres activitats, es farà un Cinema a la Fresca, un sopar multi-cultural i una visita guiada pels molins de la Riera de Contrast, entre d’altres. Durant la segona setmana, el Servei Civil Internacional (SCI) farà una jornada informativa sobre els camps de Treball que organitza des de fa més de 30 anys, engrescant a d’altres entitats del territori a organitzar el seu propi camp l’any que ve!
Els voluntaris arribaran a Igualada entre diumenge 28 de juliol per la tarda i el dilluns 29 de juliol pel matí. El mateix dilluns al vespre l’Ajuntament , El Trill i les persones que ho desitgin oferiran un acte de benvinguda a l’Ajuntament d’Argençola (19h). Els dies 8 i 9 d’agost, els voluntaris ajudaran amb els preparatius de la Festa Major d’Argençola, que comença el mateix divendres 9 d’agost amb la Nit Jove.
Qualsevol persona que a títol personal desitgi visitar-nos durant la celebració del CAMP, que ens ho faci saber. Esperem que sigui tot un èxit a tots els nivells, tant de la recuperació d’espais al poble com de coneixement i relació amb noves persones vingudes de països tan diferents.

Read Full Post »

Argençola - la goda

El Trill Associació Cultural del Terme d’Argençola organitza cada últim diumenge de mes, una serie de caminadas sota el nom de “Matinals del Trill 2012″.

RUTA  DE LES FONTS, PELS VOLTANTS DE LA GODA
Data: diumenge 29 d’abril

Sortida: La Pobla de Carivenys (plaça del Pou)
Hora: 10 h del matí (obert a tothom)
Ruta: la Pobla de Carivenys, l’Alzinar, estela funerària, Cal Pere, Cal Quildo, Font dels Pobres, Creu de Barràs, Tossa de la Bovera, Font del Senglar, Font dels Cirerers, Font dels Xiprers, Font del Requesens, Font de l’Om, Font de Dalt, Font del Camí, Font dels Noguers, la Pobla de Carivenys.
Distància aproximada: 10 km
Dificultat: fàcil

la goda

O km Sortirem de la plaça del Pou, direcció sud est per darrera de les cases de l’entrada a la Pobla de Carivenys.

790 m Carretera Igualada – Santa Coloma, la travessem i seguim el camí que ens portaria fins la Goda.

1,18 km Agafem el camí de l’esquerra.

1,34 km Revolt molt pronunciat, fita de pedres, agafem sender en forta baixada.

1,51 km La sendera arriba a un camí, seguim direcció a la riera de la Goda.

1,5 km Deixem a l’esquerra la casa de l’Alzinar.

1,76 km Estela funerària

la goda

2,43 km Cal Pere

2,70 km Cal Quido

2,98 km Creuament de camins, agafem a la dreta, direcció a la Creu de Barràs

la goda

4,79 km Font del Pobres

5,00 km Creu de Barràs
Creu de terme que actualment sols conserva original el peu i el pilar. El capitell està mutilat però encara permet visualitzar unes inscripcions que fan referència al rector Aguiló i la creu de ferro també esta mutilada. La base de la creu es troba sobre un petit mur de pedra, és quadrada i el fust de la columna és octogonal. En el capitell s’hi distingeixen el cos d’unes figures entre unes sanefes verticals compostes de fulles en espiga.

Seguim a la dreta, per la pista asfaltada direcció a Aguiló.

5,29 km Agafem un trencall a la dreta, deixem la pista.

5,88 km Arribem fins la carretera d’Igualada a Santa Coloma i a la dreta seguim per un camí, forta baixada.

la goda

6,15 km Font del Senglar

6,42 km Trencall a la dreta

la goda

6, 48 km Font del Cirerer, d’aquest punt caldrà retornar a l’anterior trencall i seguir per la dreta.

7,63 km Trencall, anem cap a la dreta.

7,90 km Font dels Xiprers

la goda

8,08 km Font del Requesens, Font de l’Om, Font de Dalt, Font del Camí…

la goda

8,24 km Font dels Noguers, seguim el camí i quan s’acaba agafem una sendera fins a trobar el camí de la Goda.

la goda

8, 84 km Camí de la Goda a l’esquerra

9,38 km Tornem a retrobar el camí que hem deixat de baixada al km 1,3.

10 km La Pobla de Carivenys

Nota: totes les fonts d’aquesta ruta pertanyen al terme d’Argençola.

Read Full Post »

El Trill

El Trill Associació Cultural del Terme d’Argençola organitza cada últim diumenge de mes, una serie de caminades sota el nom de “Matinals del Trill 2012″.

RUTA SEPULCRE MEGALÍTIC DELS  PLANS DE FERRAN

Data: diumenge 25 de març
Sortida: Argençola (bàscula)
Hora: 9 h del matí (obert a tothom)
Ruta: Argençola, Plans de Ferràn, Sepulcre Megalític dels Plans de Ferran, Argençola
Distància aproximada: 20 km
Dificultat: mitjana

A començament de l’Edat del Bronze l’home deixa de viure a l’aire lliure o en abrics i comença a establir-se en valls que possibiliten el conreu, en poblats formats per cabanes circulars. És el moment que comença a mesurar el temps mitjançant l’observació atenta del sol i de les estrelles. La població creix i s’inicien els canvis socials, polítics i religiosos que havien de menar a la civilització urbana. Així les creences a l’entorn de Més Enllà, van fer que els seus monuments sepulcrals, anomenats dòlmens, i els ritus funeraris formessin part indestriable de la vida quotidiana. Testimoni d’aquest període que abasta entre els IV i II mil·leni aC. són aquestes grans tombes monumentals.

El sistema per a la seva construcció es basava en l’arrossegament dels bloc de pedra amb cordes fins a un talús de terra; una vegada a dalt es deixava caure la llosa verticalment dins d’un forat fet prèviament i es falcava amb pedres i terra. Així es muntava la cambra i amb la mateixa tècnica del talús es situava la pedra de la coberta.

El sepulcre Megalític dels Plans de Ferran és de tipus petit quadrangular i tancat, format per una llosa de capçalera, i una a cada costat formant els laterals, dues de més petites com a tancament i la de la coberta que conserva un gravat en forma de creu, d’època incerta. És un sepulcre múltiple, en el qual es van enterrar fins a 9 individus, acompanyats de vasos ceràmics i objectes d’ornament. És del Bronze antic-mitjà i per tant corresponent al II mil·leni aC.

Observacions: Actualment hi ha controvèrsia sobre la propietat del Dolmen. Uns estudis de delimitació entre termes municipals duts a terme per la Generalitat han revelat que el sepulcre està a la comarca de la Conca de Barberà i no a la de l’Anoia. El sepulcre megalític, conegut com Plans de Ferran, fins ara localitzat a Argençola, es troba en realitat dins dels límits de Santa Coloma de Queralt. És a dir, el monument funerari ha passat de la demarcació de Barcelona a la de Tarragona.

Font: Mapes de patrimoni cultural de la Diputació de Barcelona.  Autor: Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P.

Read Full Post »

Argençola - el trill - associació cultural del terme d'argençola

El Trill Associació Cultural del Terme d’Argençola organitza cada últim diumenge de mes, una serie  de caminades sota el nom de Matinals del Trill 2012″.

RUTA CAMÍ VELL

Data: diumenge 26 de febrer
Sortida: Argençola (bàscula)
Hora: 9 h del matí (obert a tothom)
Ruta: Argençola, pou de gel, Font dels Verdaguers, Mas Figuera, Font de Mas Figuera, barraca dels Ermassots, barraca de la Marxanta,  Clariana, camí vell, costa del correu mort, pla de l’Escalivada, cabana de volta de la vinya del Magines, plana Gallina, Cal Jepet del Pous, Cal Sebastià,  Argençola
Distància aproximada: 9 km
Dificultat: fàcil

FOTO JAUME ENRICH

Font de Mas Figuera

Clariana és un petit nucli de població del terme d’Argençola a la comarca de l’Anoia.
Està situat a l’est del terme municipal i al 2005 tenia 36 habitants. Una carretera local comunica el poble amb la N-II. La base de la seva economia és la ramaderia i l’agricultura de secà. És el segon nucli històric del terme, força allunyat del nucli principal. S’hi pot accedir per carretera des d’Igualada/Sant Martí de Tous o des d’Argençola o bé, per camí rural, des de Jorba.
El lloc va ser repoblat a la fi del segle X per Eldemar de Clariana, fill dels vescomtes de Girona. Fins al segle XIV va ser possessió del monestir de Sant Cugat. Està centrat per l’església de Santa Maria, al costat de la qual hi ha l’antiga rectoria, ara convertida en casa de turisme rural. Al voltant hi ha unes quantes cases, molt restaurades, i als encontorns diverses masies esparses i les restes del castell.

el trill

Barraca de la Marxanta

Santa Maria de Clariana
Està documentada des de l’any 1002 i ja en aquella època depenia del monestir de Sant Cugat del Vallès, per donació dels primers senyors del castell. L’edifici actual es pot datar al segle XVII, encara dins la tradició tardogòtica. Té una sola nau coberta amb voltes de creueria. El portal és de mig punt, adovellat. El campanar i l’atri són fruit d’una reforma moderna. A l’interior es conserva una pica baptismal que podria ser d’època romànica.

Read Full Post »

Argençola - el trill - associació cultural del terme d'argençola

El Trill Associació Cultural del Terme d’Argençola organitza cada últim diumenge de mes, una serie  de caminades sota el nom de “Matinals del Trill 2012”.

RUTA DE L’ALIGA

Data: diumenge 29 de gener
Sortida: Argençola (bàscula)
Hora: 9 h del matí (obert a tothom)
Ruta: Argençola, la Quinta Forca, Carbasí, Molí de les Vinyes, Argençola
Distància aproximada: 9 km
Dificultat: fàcil

Carbasí és un petit nucli de població de trenta habitants que es troba al nord-est del terme municipal d’Argençola, a la comarca de l’Anoia. Des d’un punt de vista demogràfic, juntament amb els veïnats de Clariana, els Plans de Ferran, Porquerisses, Rocamora d’Argençola, d’Albarells i la Goda pràcticament deshabitats (només segones residències) formen el focus un petit grup de cases inclosa l’església de St. Llorenç d’Argençola, d’estil neoclàssic (s. XIX), construïda prop de la primitiva del segle XI.

Està situat a 775 metres d’alçada sobre el nivell del mar i les seves coordenades exactes són E 369585.5, N 4608010 ( E D50 UTM 31N), la seva longitud correspon a 1º 26′ 1.193 i la seva latitud és 41º 36′ 40.69 (ETRS89 geodèsiques). L’activitat econòmica predominant de la comarca de l’Anoia es centra en l’agricultura i la indústria. Així, una quarta part de l’extensió de la comarca està ocupada per conreus, destacant el conreu de secà, principalment els cereals. Excepte la plana central on es cultiva l’olivera, l’ametller, l’avellaner; la vinya ocupa gairebé en exclusiva els vessants orientats a l’Alt Penedès. D’altra banda, la ramaderia, sobretot la porcina i l’avicultura, constitueix un complement a la seva economia. Per exemple la superfície agrària al 1999 a la comarca corresponia a 1520 km² de terres llaurades, 1 km² a pastures permanents i 1391 km² a terreny forestal. La comarca també té una llarga tradició industrial centrada a la seva capital, Igualada, i a la vall del riu Anoia, destaca la indústria tèxtil, la del cuir i la indústria paperera que són seguides en importància per la metal·lúrgica, el sector alimentari i la construcció. Així doncs, Carbasí és regida principalment per una economia agrària basada en els cereals i la ramaderia.

Si ens centrem en l’espai de Carbasí observem que presenta l’interès de reunir en una superfície reduïda un nucli de vegetació forestal característica del paisatge de l’altiplà segàrric englobant un conjunt d’obagues molt riques en vegetals de caràcter submediterrani, en una de les seves irradiacions meridionals més remarcables. Més a ponent de l’espai, predomina un paisatge totalment mediterrani, progressivament més sec i continental. L’espai de Carbasí reuneix un conjunt d’obagues del sector de la Panadella, entre l’Anoia i la Segarra, riques en vegetals submediterranis. En aquest cas els roures perden importància i només són freqüents en el sotabosc de les magnífiques pinedes de pinassa (Pinus nigra ssp. salzmanii). Aquestes pinedes de pinassa probablement són, en part, resultat de la substitució de la roureda submediterrània del Violo-Quercetum fagineae, que té aquí una riquesa i exuberància que rarament es retroba en terres més meridionals. L’estrat arbustiu i herbaci d’aquestes pinedes és ric en plantes de l’Europa Central, així per exemple cal destacar la gran abundància del grèvol (Ilex aquifolium) -una planta protegida per la llei que assoleix en aquesta localitat un dels límits meridionals de la seva àrea de distribució- i la presència d’espècies molt poc freqüents en aquestes contrades, com l’auró blanc (Acer campestre), el xuclamel xilosti (Lonicera xylosteum), el Lithospermum pupurocoeruleum i tantes d’altres. Si el bosc desapareix predominen els prats mediterranis muntanyencs de fenàs de marge i jonça (Brachypodio-Aphyllantheum). Les plantes submediterrànies que viuen en aquestes posicions extremes necessiten de la protecció del bosc, i la desaparició d’aquest significa el seu desplaçament en benefici dels vegetals mediterranis propis de les comunitats obertes. L’interès d’aquest espai, des del punt de vista faunístic, rau en les seves comunitats ornítiques ben representatives de la zona. Destaca l’abundància d’alguna espècie d’ocell rapinyaire, com ara l’astor, que assoleix una elevada densitat (no només a l’espai estricte, sinó a l’àrea general on és immers).

Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Carbas%C3%AD

Read Full Post »

Older Posts »