Hi participaren representants de: Santa Coloma en Transició (Toni Rius), Mesclum.coop. (Lluí Jubert i Daniel Roda), SabaVerda (Joan Albert Serena, Ester Sanahuja i Judit Junyent) i la Quadrilla de l’Hort (Marià Miquel i Josep Mestre). Els representants de l’Hortet de la salut no varen poder assistir.
S’inicià la taula rodona fent una presentació del projecte de cada una de les associacions. Toni Rius, com a representat de Sta. Coloma en Transició, explicà que el projecte que tira endavant aquesta associació s’emmarca dins dels projectes globals que promouen tots els grups vinculats en la filosofia de la transició. Es tracta de promoure canvis en la forma de vida tan a nivell individual com social, buscant un sistema de convivència amb major harmonia amb la natura així com un model de subsistència energètica totalment independent dels recursos fòssils. Treballen en diferents comissions i en diversos àmbits: educatiu, social com la promoció de l’ús de la plaça major de Sta. Coloma, energètic com és el projecte de cotxe compartit, econòmic com és el foment del comerç de proximitat. A nivell de producció i recuperació de varietats locals un dels seus interessos es centra en recuperar el cultiu de safrà que sabem que anys enrere s’havia cultivat en aquesta zona.
El Lluís i el Dani de Mesclum, coop ens van explicar que el seu projecte s’inicià a partir del cultiu i gestió d’ horts ecològics i ara s’ha ampliat cap a la comercialització i distribució de productes en les anomenades cistelles ecològiques. Un dels seus objectius és establir xarxes de contactes entre diferents productors comarcals per afavorir el consum de proximitat. Pel que fa a la recuperació de varietats locals, en uns horts que gestionen a Copons, estan cultivant el tomàquet de Benet (també anomenat del pare Benet), un tomàquet buit i molt dolç. Les llavors procedeixen de cinc masies diferents de la zona que les han anat conservant.
Marià Miquel, del la Quadrilla de l’hort, ens explicà que aquesta associació nasqué dins del Trill, associació més àmplia amb objectius emmarcats en la preservació i foment de la cultura, festes i tradicions així com del patrimoni històric i natural del terme d’Argençola. Es formà a partir de l’entusiasme que els seus membres expressaven envers el cultiu i la gestió de l’horta, de forma totalment ecològica . Buscant una forma en què les tasques agrícoles fossin menys feixugues s’iniciaren els horts comunals que caracteritzen la quadrilla. Com porta poc temps funcionant només s’han pogut fer diferents proves amb patates i cebes bàsicament. Ara, la quadrilla, també intenta la recuperació d’una vinya.
En Josep Mestre, agricultor ecològic, ens explicà la seva experiència de ja fa anys pel que fa a cultiu de cereal i llegum de forma totalment lliure de pesticides i adobs industrials. Aposta per la recuperació d’espècies antigues, que s’adapten bé a la zona i per tant no necessiten cap tractament artificial. Ens parlà de la xeixa i el forment, dos tipus de blats recuperats, ambdós panificables i molt aromàtics.
Per últim, els representants de Saba Verda, ens presentaren el seu projecte que té com a objectiu establir una xarxa entre tots els productors i artesans de la comarca i fer-la viable i eficient, insistint novament en el foment del consum de proximitat.
Tots els membres de la taula van coincidir que s’estaven presentant projectes molt semblants que responien a unes mateixes inquietuds i que valia la pena col·laborar entre les diferents associacions.
Centrant novament el tema en l’objectiu principal de la trobada, la recuperació de productes locals, i encaixant-lo amb la temàtica de les dues xerrades anteriors , banc de llavors i fruiters locals del parc natural de la Garrotxa, desenvolupades per Ester Sala i Emili Bassols es va parlar de la possibilitat d’ iniciar un banc de llavors de la comarca de l’Anoia i voltants. Es cità una frase elaborada per Emili Bassols on recalcava la necessitat d’una prospecció inicial en la que s’investigués quins eren els productes que es plantaven a la zona a partir de la col·laboració de persones d’edat avançada que expliquessin la seva pròpia experiència. D’aquesta manera es va animar als assistents a la taula i al públic en general a iniciar aquesta tasca de recerca. Aquesta prospecció s’hauria d’ampliar també a sistemes de cultiu així com tècniques d’adob, maneres d’empeltar, etc. En resum, es tractaria de recollir informació per tal de què no es perdessin els detalls de la manera de cultivar tradicional.
S’acabà la taula rodona amb el bon propòsit per part de tots els participants d’haver iniciat aquesta recerca i d’haver engegat una bona cooperació entre les associacions de cara la fira de l’any vinent en la què ens tornarem a trobar.
El Trill - Argençola 
